tag:blogger.com,1999:blog-7375374.post-1126813866555555712005-09-15T12:43:00.000-07:002005-09-15T13:01:58.193-07:00<a href="http://photos1.blogger.com/blogger/352/451/1600/Los_Chupacabras.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/352/451/400/Los_Chupacabras.jpg" border="0" alt="" /></a><br />Des de fa dies que ja no se sent a dir res del presumpte «osezno» que ha aparegut pels voltants i, fins i tot, dins de la bonica localitat de El Toro (El Bou, com diu l’amic Manel Collado), famosa per les vaques braves, el singular entorn paisatgístic o les mai ben prou ponderades tòfones negres: la Tuber melanosporum o Diamant del Perigord (que és una regió francesa que no hauríem de confondre amb cap ampliació urbana o PERI de Castelló...). I tu, benvolgut lector o benvolguda lectora (que una servidora, a diferència dels bisbes, us estima a tots, sigueu heteros, homos, o seitons en vinagre) et preguntaràs: «i aquest moniato per què escriu al titular osez-No! En comptes d’«osezno» o «cadell d’ós», com seria preceptiu, segons el precepte preceptual preceptiu? Doncs, benvolgut lector, lectora, hetero, hetaira, homo o seitó en vinagre: molt senzill, perquè crec que no estem davant ni, especialment, darrere: sobretot perquè l’animaló sempre ha sigut vist de cul, d’un osezno. El mateix neologisme que vaig determinar, ja ho diu ben a les clares: osez-No! Que és com dir que no estem davant d’un cadell d’ós, ni de l’ós Bubu, que era el company minimalista de l’ós Iogui, de Yellowstone, ni de l’osset Misha, el de les Olimpíades de Moscou, que aquest ja deu ser un ós cepat o una pelleringa de museu. Per les descripcions que ha publicat Levante de Castelló, que ha seguit el tema amb l’exquisitesa i el rigor que caracteritza aquest diari, que és el meu, que és el vostre, sigueu heteros, homos o seitons en vinagre, podria tractar-se d’un coala, però tampoc crec que un coala anés a parar a El Toro (sí, sí, ja sé, El Bou, amic Manel Collado) perquè les vegades que he anat per allà no recorde haver vist cap eucaliptus. I ja se sap: un coala sense eucaliptus és com un hivern sense flors, com una primavera sense neus, o com el Rechne de Valènsia sense l’aigua de l’Ebre (tot destarifos deguts a la mà sinistra de l’efecte hivernacle o a los intereses bastardos del Tripartit). De ser un coala hauria pogut sobreviure anant a la farmàcia del poble (o dels pobles de la contornada) i nodrir-se de caramels balsàmics d’eucaliptus, olis essencials d’aquest arbre o galindaines d’aromateràpia i flors escollides de Johann Sebastian Bach, però supose que l’hagueren delatat o que alguna agüela (esperem que no, pobretes) hagués patit un cinc-de-copes en veure aparèixer l’animalet, pelut i exòtic (luciferí, al capdavall) mentre ella només anava a per la recepta del Tanakene o a mirar-se la tensió o a per un laxant, que vaig molt restrenyida i crec que tinc una parada, perquè em note com unes pilotilles aquí a la panxa, però mira que no hi ha manera que faça de ventre i això que ahir per a sopar només em vaig menjar dues prunes seques i un got d’aigua i una cullerada d’oli d’oliva i després em vaig posar un repositori de glicerina Toby...<br />No, no, no! Tres vegades no! no! no!: No, no, no! No, no, no! No, no, no! Definitivament és un osez-No! I què és, us preguntareu? Doncs, si la criptozoologia no falla; i sembla no fallar, que a El Toro es van desplaçar, com ja va informar aquest diari, una parella d’investigador de l’Institut d’Estudis (s)Exobiològics, però encara no han dit ni mu ni aquest osez-No! és meu... deu ser una nova manifestació del conegut xupacabras que ja fa anys que volta per la demarcació de Castelló. El xupacabras es veu que ha pujat a comprovar com va la sequera per l’interior, atès que li agraden molt els rovellons, i sembla ser que s’ha esperat a veure si plovia abans d’entrar en hivernació-<br />He sostingut aquesta tesi del xupacabras al meu blog: http://wuniatu.blogspot.com i una amable lectora, Josephine Matamala, em posa un post amb una jota sobre aquest animalutxo. Com que és una perla de la literatura oral criptozoològica, no puc deixar de reproduir-la ací i desitjar-vos buenas notxes, bona nit!: «Ustedes se toman esto del xupacabras a cachondeo pero es una cosa muy seria. En un pueblo de Teruel cantan una jota dedicada a ese animal que dice así: “Por la calle abajo va un / xupacabras echando botes / i se sube por las tapias / pa no disparar los cepos”. La música popular está basada en hechos reales. Atentamente i sin ànimo de polemizar. Josephine».<br /><br /><em>Article publicat a Levante de Castelló, diumenge 11 de setembre de 2005.</em><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/7375374-112681386655555571?l=wuniatu.blogspot.com'/></div>Wuniatunoreply@blogger.com2