Na (par) da (lad) les, El Blog del Wuniatu" /> Na (par) da (lad) les | El Blog del Wuniatu" />

« Home | La romeria i la mare que els va bressolar » | La intifada de fang » | Ciclons, tornados » | Oh Mani-tú, Mani-tú! » | Aficions » | VI(r)US, per JM Calleja » | De pollastre meditationes » | La sargantana » | La vida canina » | Cagamànecs » 

diumenge, de gener 01, 2006 

Na (par) da (lad) les


La moda d’enguany, deu ser la carrincloneria consubstancial al Nadal, és penjar ninots del Pare Noël a finestres, balcons, balconets, etc. Deu tenir, a més, un component sociològic derivat de la globalització. Per dir-ho clar, deuen anar baratets a alguna tenda d’aquestes de tot a cent i més, que ha copat la colònia xinesocastellonenca. Igual m’equivoque i és algun muntatge del Castelló Gutural o de l’Espai d’Art Contemporani, perquè de la Coca-cola no he rebut cap propaganda, ni cap vale per bescanviar per un d’aquest ninots tan avorrits. Hi ha molt poca varietat: un tram d’escaleta o un gronxador, una motxilleta ridícula (per les dimensions) a l’esquena i els guants que poden ser verds o blancs (la motxilleta també l’he vist en negre). I ja teniu el ninot, amb la rasca que fot, tot el sant dia penjat d’allà de la finestra, balcó o balconet. Des del meu balcó puc veure trets, sense esforçar-me massa. Supose que també hi deu influir la pressió social: «Doncs si la Maruja, la del sisè bis de la finca de davant ha posat un, nosaltres no serem menys, que ara li fotrem l’exclusiva»; deu anara així i, en alguna casa han dit: puix nosaltres, hi has, coca! I al capdamunt han fotut una eufòrbia king size.
Subliminalment, una servidora, ignorant ella, no sap com deu funcionar la cosa. Però això de deixar penjat un avi a la intempèrie unes quantes setmanes... No ho sé, no ho trobe molt pedagògic que diguem. Al mateix temps que la gent penja un Pare Noël com si fora un pernil a la serena, la publicitat de nines i ninots intenta afavorir el sentit maternal de la canalla: que si la barbie tope fashion amb no sé quants vestidets, que si el Kokolín que es tira un pet i li haurem de fer infusions de fenoll perquè no li faça mal la panxa, etc., etc (Bé, tampoc he mirat molt la tele aquests dies i desconec quina escatologia nova hauran parit enguany per Reis). En fi, tot tan entranyable com sempre. Així, els valors del món occidental s’escampen per les ones televisives i l’agüelo, com sempre, o a un racó, o a fora de casa que així es ventila i no fa aquesta ferum d’avi... que ahir es va tornar a pixar... Bé, tot això, de tota manera, s’acabarà perquè si les perspectives del mercat (laboral) s’acompleixen, la jubilació, mare meua! ens l’endarreriran i com que seguirem formant part de l’engranatge productiu, podrem usar Essence de Loëwe (uix, quin nom més sionista) si més no, fins al setanta. Espere que no. Si amb alguna cosa coincidisc amb la Bíblia és que el treball és una maledicció i la resta, punyetes. Però, no ens hem de capficar per tot això, que ara sembla que a Castelló tenim un nivell d’ocupació òptim i la maquinària econòmica rutlla d’allò més bé i fins i tot a Benicàssim van a posar un camp de golf per veure si desestacionalitzen la gallina ponedora del turisme, que a l’hivern, allí es veu que es queden en quadre més una trànsfuga molt especial, que sembla una ballarina de la ienka.
En fi, coses que passen, no sigueu horteres i no pengeu un Pare Noël a la balconada, que com li pegue per refredar-se no tindreu prou amb la paga extra per a pagar el Bisolvon o el Flumil. Buenas notxes, bona nit!

Article publicat a Levante de Castelló el 18 de desembre de 2005. Les dues setmanes següents ens ha tocat diumenge sense periòdic. Bon any x tothom!!!

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates