« Home | La sargantana » | La vida canina » | Cagamànecs » | El Zorzal Criollo » | Tord Air Force One » | L’osez-No! » | Un bitllet amb Baudelaire » | CyberPoem 2.1 » | Mentides i drets » | Fascicles » 

divendres, de novembre 04, 2005 

De pollastre meditationes


Seguint els vells/bells versos horacians, «Ut pictura pollesis; grip quae, si propius pollastres, / te capiat magis, et quaedam, si longius endrapes», torna a estar en el candelabro el millor amic de l’home: el pollastre, la gallina ponedora, la gallina americaneta: This ous are made for walking... la gallina Caponata, la Gallina Blanca, el Pimpollo, les albaes del famós cantador El Pollastret de Paterna, el segrest del lloro Manolo i, dissortadament, la grip aviària, que plana, com una ombra apocalíptica damunt l’estat del benestar del mundo mundial (o siga: l’occidental, perquè l’altre no compta si no té petroli o matèries primeres per depredar/urbanitzar). O, per dir-ho en paraules de Georges W. Bush Manrique: «Recuerde el pollo adormido / avive el huevo y despierte / contemplando cómo se pasa la gripe / cómo se viene la fiebre / tan tosiendo». Així està el pati: no ens alarmem, que està tot controlat, ai las, que les autoritats sanitàries ho tenen tot controlat: pa n’això som gold medallists en pitosanitaris, coooc, cooooc!
Aquesta omniavipresència del pollastre, dels seus virus, etc., semblant a la de l’ex bisbe mediàtic, em du al fet que, fa alguns dies, un bon amic de Girona, em va enviar un article escanejat sobre l’afer del presumpte gallicidi de Matildo. D’aquest luctuós esdeveniment ja em vaig ocupar a la primavera. La història és molt senzilla: un gall cantaire de raça empordanesa que, com feien els galls abans d’esdevenir un objecte semblant al menjar de gat (polièdric amb vores arrodonides, de color rosaci i immutable a la cocció/fregitori), eren uns animalons que saludaven l’aurora amb més poesia que els moderns despertadors digitals, va generar un conflicte entre dues veïnes, per les escridassades matutines del gall. Això passava a Pont de Molins (L’Empordà, Catalunya, Tripartitolàndia) entre Mercè Catalán i Adela Sánchez. El pollo pels cants del gall, va anar a més i Matildo va aparèixer presumptament escanyat. D’un pollicidi que era una falta de danys, l’afer judicial va esdevenir un cas de delicte ecològic, atès que Matildo era un gall de raça empordanesa, recuperada el 1987, segons informa Tura Soler, periodista d’El Punt.
La senyora Catalán, que no ha arribat cap a cap pacte d’acord extrajudicial amb la presumpta gallicida Sánchez, va guardar el cos de Matildo al congelador: improvisada morgue domèstica, i va reclamar una gallòpsia/necròpsia/autòpsia. Ara, la premsa diu que els manescals forenses (que també els hi ha, també) del Col•legi Oficial de Veterinaris de Girona han determinat que la gallòpsia costarà 300 euros de l’ala i ítem más: que a veure qui pagarà el tiberi, perquè les despeses d’aquesta modalitat de tanatopràxia no estan previstes dins del procediment de la causa... Pollos tengas, aunque te los maten.
Això em porta a unes altres meditacions que ja podem enllaçar amb Castelló. Anem a pams: el corpus delicti, s’havia de guardar al congelador de casa? No seria millor que els Col•legis de Veterinaris o els Palaus de Justícia tingueren una pardalomorgue? No, no ho dic de conya. Potser el pollicidi de Matildo siga una excepció que confirma la regla (o la desviació de la corba de Gauss, que diu una amiga meua). Però aquí a Castelló, no ens enganyem, una pardalomorgue o tordulomorgue ens aniria molt bé. I ho dic a temps, ara que encara no estan inaugurades les dependències de la nova Ciutat de la Justícia. Si les previsions apocalíptiques de la pandèmia de la grip aviària (que els déus o el nou bisbe no ho vulguen) s’acompleixen, fóra bo disposar d’un dipòsit de cadàvers aviaris perquè, i ho diu la premsa, als paranys s’està caçant amb total normalitat/impunitat i, com comencen a caure tords infectats, el problema de la grip aviària pot esclatar amb més virulència que 50.000 parelles d’aguilutxos cenizos fent niu als terrenys de l’aerotord de la Vilanova o amb més perill que «Las Callles de Castellón» en dia de pluja, pels que tenim el mal costum d’esvarar. La qüestió està pendent. S’hauria de resoldre abans d’haver-ho de lamentar. Buenas notxes, bona nit!

Article publicat a Levante de Castelló el 23 d'octubre de los ponientes.

Ai les gallines que maques elles...des de petita que n'hi han per casa..quins records.
Vols dir que la grip aviar anirà a més?
Jo per si de cas ja tinc la camara preparada per si em surten plomes degut al meu estat refredat/gripós.
T'enviaria la foto per que veiguessis lo maca que estaria, en podries fer un poema visual jejeje
Petons

XDDDDDD
Envia'm la foto al'adreça de casa i ja la pujo jo, reineta. XD
I et fan pessigolles aquestes plomes q et sortiran?
Buuuuuuuuuuuu! Buuuuuuuuu!

Maco, maco, el niu luc.

Publica un comentari

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates