« Home | Cagamànecs » | El Zorzal Criollo » | Tord Air Force One » | L’osez-No! » | Un bitllet amb Baudelaire » | CyberPoem 2.1 » | Mentides i drets » | Fascicles » | Del que diu Levante de Castelló sobre l'Osez-no! d... » | Xupacabras vs Osez-no! Aparició a El Toro! » 

dijous, d’octubre 13, 2005 

La vida canina


Escric aquestes ratlles (o hauria de dir píxels?) mentre sona «Rata de dos patas», ranxera de Paquita la del Barrio i sota l’atenta mirada de dos saures de l’espècie Pogona vitticeps, que mengen grills italians amb fervor de tiranosaure. De perquè em miren els dos saures o dracs barbuts australians, els lectors o les lectores poden llegir la història al següent blog: http://www.menacorde.com/wordpress/?p=219 i posts i comentaris post-eriors. He d’escriure, aquesta setmana del llibre «La vida canina. Contes de bojos», de Carles Bellver Torlà, escriptor, company de feina i, com diria la parèmia, tanmateix amic. Li ho vaig prometre al juny quan vam intercanviar les últimes novetats bibliogràfiques d’ell i d’una servidora i mel va dedicar amb el següent text: «A Toni, poeta universal, vitalista tot terreny, contrastant afectuosament que en som molts més fora que dins [...]». Dec suposar que el tal Toni sóc jo atès que no hi havia cap més presència humana (ectoplasmàtica, no podria assegurar-ho) al despatx i el fet que, posteriorment, no ningú m’ha reclamat el llibre.
D’aquest llibre de Carles ja se n’han fet algunes glosses i hi ha en línia també, d’aquestes, es poden llegir al seu blog: http://www.carlesbellver.com/blog.html. Supose que també se’n farien a la presentació del llibre, a la qual no vaig poder assistir per motius paternoreptilians que ara no vénen al cas, però com que ja m’he disculpat amb el Carles no passa res. Ara hauria d’adoptar, una servidora, un posat intel•lectual i amanir un discurs pseudoprofessonial sobre el discurs literari, la pervivència i vigor del conte curt en català, les influències en l’obra bellveriana, and so on que diria aquell. Però no ho faré per diverses raons que ara sí que esmentaré: a) perquè els llibres són per llegir i no per explicar, b) perquè una servidora, tot i que escriu llibres (i en publica) no és cap crític literari (ni ganes) i no vol fer tornar modorros, ni molt menys espantar-los, els potencials i proverbials lectors dels esbojarrats afers de Charles Beauvoir, recollits per Carles Bellver que deuria fer més cas dels savis consells de Josep M. C., però aquesta vegada ha fet bé de no fer-li cas; c) és divendres de vesprada i com m’encante molt, no arribaré a temps de publicar l’article i d) el millor que poden fer els lectors i o les lectores d’aquesta columna és deixar-la estar i anar a la llibreria de guàrdia més propera i comprar-se’l.
Carles Bellver escriu molt bé. Forma part del curiós trio de narradors locals (i no per això menys universals, perquè si no, no els citaria) Miquel À. Palomero-Carles Bellver-Nel•lo Navarro, que recomane a ulls clucs i sense ulleres (per això mateix, perquè m’he deixat les ulleres al menjador i no tinc ganes d’anar-hi a cercar-les, també escric de pressa). Bé, aquesta afirmació del trio es podria fer extensiva a un pòquer o a un ful, tant se val, però així trucaran els que se sentiran una mica molests amb aquesta asseveració excessivament categòrica i aprofundirem una mica més en la seua indio-sincràsia.
Com el mateix Carles Bellver ha afirmat per ahí, i és també un topoi ben sobat (i no per això li treu ni un mil•ligram de raó), la realitat supera la ficció en tots els casos: fins i tot la ficció narrativa i la poètica. De la poètica caldria parlar-ne abastament, però com que ni els estudiosos més profunds de la poesia es posen d’acord, ho deixarem per a un altre dia. I ho dic perquè ha sigut una llàstima que «La vida canina» haja vist la llum després de l’aparició del osez-no! de El Toro, amb la qual cosa, hauríem tingut un llibre amb més contes i més esbojarrat encara. Tampoc és cap problema greu, perquè Carles Bellver és un polígraf consumat i ja ha dit (o ho ha deixat entreveure) que aquest tema li interessa com a matèria de Bretanya. Veurem en el futur si ell és de la mateixa opinió que jo: que era el xupacabras o alguna altra cosa. Jo ja ho sé, però no desvetlaré la Ísis no desvetlada. Un altre dels encerts de «La vida canina» és que inclou una bibliografia final amb perles de tota mena: de Boeci a Freud, passant per Dylan Thomas, Ignatius Reilly i B. J. Nebaud. Que no només de Lovecraft viu el contista! I deixe d’escriure: havia de fer la glossa com si no hagués llegit el llibre: sense esmicolar-lo per fomentar un altre topoi, també cert; que la població llig poc i que s’hauria de llegir més. Amb llibres com aquest, un es pot reconciliar amb la indústria editorial i no sentir-se estafat, com passa més vegades del que caldria. Buenas notxes! Bona nit!

Article publicat a Levante de Castelló el 09 d'Octubre de 2005. En la foto, la Nonoko i el Shin Xan.

Vaig llegir-lo aquest estiu i el recomano vivamentm, també. Fas bé de no avançar-ne/descobrir-ne res. Convé llegir-lo net de prejudicis. Ara toca esperar més Charles Beauvoir, vull dir, Carles Bellver...

No tenia ganes de fer una crítica pontifical i, què vols que et diga? Ni sóc un crític pofezional (ni ganes), ni m'agrada explicar els llibres bons: s'han de llegir, que x això s'escriuen i es publiquen.
Ara, m'estime molt el Carles i me n'havia de fer ressó de "La vida canina", ni que fóra a la beauvoriana...

Publica un comentari

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates