« Home | L’osez-No! » | Un bitllet amb Baudelaire » | CyberPoem 2.1 » | Mentides i drets » | Fascicles » | Del que diu Levante de Castelló sobre l'Osez-no! d... » | Xupacabras vs Osez-no! Aparició a El Toro! » | Panderoles, xim pum, tracatrac » | 2001, una rajoleta sideral » | Menjar des del Perxe » 

dilluns, de setembre 19, 2005 

Tord Air Force One


L’estiu de 2005 passarà a la història com un dels més negres de l’aviació comercial. Als castellonencs aquest fet hauria de preocupar-nos. Som propietaris d’un presumpte aeroport. Dic presumpte perquè entre l’aligot malastruc i unes altres delicatessen aeroportuàries (verbigràcia, la Ciutat de les Llengües) veurem en què acaba el ball... A més, la pervivència de mètodes de caça tradicionals com el parany o més moderns, com el parany científic, demostra un altre fet que no podem obviar: les comarques de Castelló són terra de pas d’innombrables milions d’aus que poden posar en perill la seguretat dels nostres vols. No voldria aiguar-li la festa a ningú, però, «es lo que hay». Tords, grives, estornells i la immaculada gavina pepera representen un seriós problema que els caps benpensants de l’aeroport han de preveure, no siga que ens agafen les desgràcies amb el cul més a l’aire que al sr. George W. Bush, fins i tot quant té pixera a l’ONU (que no és qüestió de fotre-se’n de les víctimes del Katrina, pobres).
Ha caigut en les meues mans un document desclassificat i desenquadernat (tot s’ha de dir) sobre el perill de les merles i els estornells (i per extensió també de les gavines i altres pardalots residents als EUA) als aeroports. No és cap conya. Es pot consultar a l’arxiu en línia del web del AFPMB (Armed Forces Pest Management Board). El va escriure, sense data, però amb el nombre de catàleg/descatalogamenta 123543, el senyor Richard A. Dolbeer, funcionari del US Fish and Wildlife Service, del Denver Wildlife Research Center de Sandusky (OH, Ohio?). Conté taules prou aclaridores (antigues, però): en 1960, a l’aeroport de Boston, una aeronau Electra va col•lisionar amb els estornells i moriren 62 persones. En 1973, a l’aeroport d’Atlanta, un Learjet va topar amb pardals vaquers capnegres (Molothrus ater), que tindran un pes i dimensions semblants als dels tordets, i moriren set persones. Quatre anys més tard, a Chicago, un Turbo Commander s’hi estavellava contra unes gavines, quatre morts... En 1979, a Palo Alto, un avió Swearingen es va pegar una pinyolada (també contra unes gavines) i hi van morir dues persones... El senyor Dolbeer ho diu ben clar, fins i tot en l’abstract inicial del document: «However, the rather infrequent collisions between aircraft and blackbirds or starlings can be catastrophic, even though these species have less than 10% the weight of most gull species». Si el lector o la lectora no saben anglès, ara que estem al setembre és un bon més per apuntar-se a una acadèmia; que no faça figa, això sí.
És per pensar-s’ho, no és cap joc, jugar amb la vida del personal i menys encara en els temps que corren o volen. Li ho comento a la senyora etnògrafa-criptozoòloga Josephine Matamala. Em diu que, atès que el noble i antic esport del xoqueo per atraure els tords està en perill per les directrius de la Unió Europea, s’hauria de reconvertir amb l’objectiu de garantir la seguretat al nostre presumpte aeroport. Josephine Matamala em comenta que, a la torre de control de l’aeroport podrien posar-se experts xoquejadors científics que desviaren, amb els seus xiulets i xiulits els tords, els estornells, les grives, etc. Xiiiip! Xippirrriiiiiiip! Xip! Xip! Xiuuuuuuuuuu! Xoc! Xoc! Xoc! Xuirrrr! El nom podria ser ben eufònic: Tord Air Force One, per exemple. Tot i que si algú s’inventa un nom millor, que li’l posen, que una servidora no té accions en la Mercantil Avionetària. Al mateix temps, la feina de la divisió Tord Air Force One (Mancomunitat Tordística Castellón-Teruel) es podria completar, per exemple, amb la instal•lació estratègica i ben cartografiada de paranys científics amb xoquejadors i hostesses d’altos vuelos, que acostumaren tords i estornells a noves rutes (passadissos aeris, autopistas del sielo, etc.) que desviaren els saborosos pardalets i pardalots del trànsit d’aeronaus que vindran plenes de gom a gom als nostres parcs temàtics (si la judicialització del nostre món d’il•lusions no ho envia tot a pastar fang). Xiiiip! Xippirrriiiiiiip! Xip! Xip! Xiuuuuuuuuuu! Xoc! Xoc! Xoc! Xuirrrr! Uniríem, així, tradició i modernitats, tords i turboreactors, progrés i etnografia... en fi, la nit dels temps i dels estornells amb l’esplendor esplendorosa que es projecta sobre el Castelló del segle XXI.
A la capital, el perill dels estornells per a la imminent tardor-hivern sembla conjurada: la capolamenta estival del ficus de la plaça de Maria Agustina, voldria equivocar-me, acabarà per matar-lo. Si es mor el ficus, matarem dos pardals d’un tret: s’hi acabarà el problema dels estornells i, qui sap? Igual s’hi pot construir un pàrquing subterrani d’allò més pràctic i funcional. Xiiiip! Xippirrriiiiiiip! Xip! Xip! Xiuuuuuuuuuu! Xoc! Xoc! Xoc! Xuirrrr! Buenas notxes! Bona nit!

Article publicat a Levante de Castelló el diumenge 18 de setembre de 2005

Si ja ho diu un amic: no hi ha res tan divertit com fer el pardal... A sus pies, sinyó.

Lo Salmejadó de la Plana.

Sr. Salmejadó: Teniu tota la raó.
A veure si us telefone i quedem per fer aquelll tast de Monstsants de què havíem xarrat. He anat de cul aquests dies.

ola papi com estas?
jo super be tinc moltes ganes d'anar a barcelonaa
molts besitos
de balma

Publica un comentari

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates