« Home | 2001, una rajoleta sideral » | Menjar des del Perxe » | Postal del Perxe » | Numerosas personalidades asisten a la apertura de ... » | Una pareja más que artística » | Paraules, insectes, mosquites mortes » | Kovalevskaja » | Lectures d'estiu » | Exposició amb Ripollés a Llucena (2) » | Exposició amb Ripollés a Llucena (1) » 

dimecres, d’agost 24, 2005 

Panderoles, xim pum, tracatrac


Diu la premsa que enguany han augmentat les denúncies de veïns de Castelló per la presència dels fastigosos i insalubres escarabats o panderoles, coneguts amb el nom científic de Periplaneta americana. Els escarabats els estudien els entomòlegs i les panderoles o cuques molles, xim pum, tracatrac, no s’han d’incloure amb els coleòpters i altres escarabats: les marietes, pose per cas, o els crisomèlids, molt més poètics, nets i florícoles, xim pum, tracatrac, leré leré.
Espigolant pel gran femer de la documentació que és la Internet, xim pum, tracatrac, trobarà el lector joies de l’entomologia romàntica que, llegides des de la perspectiva dels castelloneros del segle XXI, són una delícia, xim pum, tracatrac. Per exemple, hi ha en línia un llibre de Boitard, M. i uns altres autors sobre els quals el temps ha teixit una injusta teranyina d’oblit, que ens parla d’històries naturals tan sorprenents, o més encara, que algunes de criptozoologia ben conegudes del lector o la lectora de Castelló. Em referisc, evidentment, al xupacabras, per exemple, o a la plantilla de la Ciutat de les Llengües, glòria filològica de l’orbe, l’urbi i l’urbi et orbe... (Limpia, fija y dóna’ns un DVD). El llibre es titula «Museo de Historia Natural: descripción y costumbres de los mamíferos, aves, réptiles, peces, insectos, etc.». En castellà es va imprimir, a Barcelona, el 1851, 110 anys abans del naixement d’una servidora, i 110 anys i 15 dies abans del naixement de l’ínclit narrador borrianenc de Borriana, l’epicuri Miquel Àngel Palomero i Almela.
M’agrada llegir el llibre-museu: em porta a un estat de plàcida badoqueria literària. Ja se sap el que deia Josep Pla, que la felicitat és un dels estats de l’esperit humà més semblants a la badoqueria o alguna cosa així... i una servidora s’embadaleix amb la història natural i esdevé més badoc o b-ad hoc o badabadoc, si m’apresteu massa. Dels coleòpters antics del senyor Boitard, sempre m’ha fascinat llegir el que escriu de dos escarabats comuns (en aquells temps) a les rodalies, voltants i paradisíaques contrades parisenques del París de la França, oh la la, xim pum, tracatrac! Perquè la lectora o el lector es facen una idea, copiaré, tal qual, que per això sóc badoc badabadoc, tros d’albercoc xim pum, tracatrac, uns paragrafets d’allò més aclaridors: «Existen entre los cárabos algunas especies que cuando se ven perseguidas, arrojan con ruido de su abdomen un líquido cáustico, muy evaporable, fétido y penetrante. Cuando se tiene cogido el animal entre los dedos, dicho líquido produce en la piel una mancha semejante a la que produce el ácido sulfúrico; y aún si la especie es de las de mayor tamaño, causa una verdadera quemadura. Estos insectos pueden arrojar cinco o seis veces este humor ofensivo que les ha dado la naturaleza; tales son el Cárabo petardo y el Cárabo pistola, que se hallan regularmente en las cercanías de París».
Quasi, quasi semblen, més que escarabats, sulfatadors de fitosanitaris infantats per la Divina Providència, quan va fer tots els bitxets, bitxarracos, bisbes, bèsties i bestioles de la Creació. Del cárabo petardo, el llibre, tot seguit només ofereix quatre línies de descripció. Tanmateix, el senyor Boitard, s’esplaia més, xim pum, tracatrac, amb el cárabo pistola. Ignore si hi ha animalons d’aquests a les nostres contrades, si ha canviat el nom científic i tantes altres coses, però seria fascinant poder anar a cercar-los, a l’estil que aconsella monsieur Boitard. Clar que si els veïns es queixen, amb tanta flitada desinsectadora, acaba per perperir, fins i tot la poesia de les cuques i a l’estiu, no només no tota cuca no viu, sinó que se’ls extermina sense contemplacions. Però, deixem aquestes tristeses i repapiegem-nos badoquerament amb el flaneur entomològic de Boitard, ai Boitard, Boitard, quina envernissada ploma cuqueròfila la teua, xim pum, tracatrac! Llegim i acabem: «El Cárabo Pistola (Brachinus sclopeta, FABR.). Es la mitad más pequeño que el Petardo, diferenciándose tan solo por la sutura de los élitros, que es leonada desde la base hasta la parte media. Si al dar un paseo por los campos se observa una gran piedra puesta en el césped; levántese y hay casi seguridad de encontrar debajo de la misma una familia de cárabos petardos. Préstese atento oído y se oirán desde luego pequeños estalliditos, disparados por aquella turba de mosqueteros a quienes se ha puesto en alarma, y que tratan de espantar al enemigo para huir con más seguridad». Quanta saviesa, bellesa i pirotècnia conjuminades va escampar la Creació, fins i tot sota les pedres de la gespa! Hi haurà tanta biodiversitat als camps de golf, xim pum tracatrac? Jo no ho sé, i vostès? Buenas notxes, bona nit, xim pum, tracatrac leré leré!

Article publicat a Levante de Castelló, diumenge 21 d'agost de 2005.

El Sr. Tolino Rajola, ha fet aquest comentari a l'article "Caderneres". El puge ací dalt i ara li conteste.
Diu:

Tolino Rajola said...
He seguit la seua trajectòria i veig que te bona relació amb els animals. No de bades porta el nom del Sant del porquet i les fogueres. La sèrie d'artiques dedicats al xupacabras em va alarmar. Tinc família que te ramats d'ovelles a més no sé si el xupacabras ataca a les persones i les dessuca treient-li'ls la sang. Creu vosté que al darrere del cas
d'El Toro pot estar el xupacabras o algún bitxo de la seua espècie (de la seua no, de la del xupacabras). M'ha dit que al terme de Llucena a un mas que es diu La Pollarosa també s'han vist animals desconeguts. Yo de vosté aniria a investigar a El Toro. Ja se sap quan la gent corre i diu: bou! A córrer tots i totes que vaca segur que és.

Sr. Rajola,
Efectivament, no només tinc bona relació amb els animals, sinó que em considere me myself un animal comme il faut.
No s'alarme pel xupacabras (o xupafabras, segons uns altres criptozoòlegs) perquè encara no se sap que haja atacat cap persona humana a la demarcació de Castelló. De les ovelles, què vol que li diga? No mai estan segures... el millor que pot fer la vostra família és una bona torrada de xulles i convidar-me. Jo posaré algun vi de gran guarda del Priorat i podem fer un memorable pic-nic. Així, si ens cruspim natros les ovelles, segur que no se les cruspirà el xupacabras. Per cert: hi ha molt bons llocs per fer pasturar ovelles en les noves infraestructures viàries. Comente als seus familiars que les rotondes produeixen una herba magnífica per ovelles, cabres i conills uitos. A més es poden controlar fàcilment i són un bell panorama pels passavolants de les nostres comarques del interior.
Efectivament, el misteriós animal de El Toro, no és cap osez-no!, tal i com ja ho he postejat al blog de Carles Bellver, el Diari de Tasmània. Ens trobem, sense cap mena de dubtes, davant d'una mutació palingenèsica i holística del xupacabras ficoides que volta per les nostres comarques des de fa anys i que és cosí segon del fantasma que s'apareix al Castell de Miravet.
Al Mas de la Pollarosa... Ja fa anys que no vaig per aquelles contrades. Vaig estar al Joncar una vegada que els senyors Hermini Ibáñez i Toni D. Valesa em van convidar a la matança d'un porc. Podeu trobar un reportatge extens sobre aquells fets a un número de la revista Penyagolosa, de la Diputació de Castelló, de finals dels anys 80 del segle passat. Per cert que els de la Impremta Provincial em van perdre els negatius de la matança aquella, demostrant que la baconeria humana, una vegada més, supera la impressió litogràfica...
No patisca vostè que només puga pujaré a El Toro, o a La Vaca, si cal, i escriuré detalladament sobre aquesta nova aparició del xupacabras. Si la seua família pastoril té alguna nova dada, li pregue que me la faça arribar per escatir aquest interessantíssim fenòmen, glòria de la criptozoologia castellonenca.
Molt sovint, intereses bastardos s'escolen en aquests afers i cal separar el gra de la palla per engreixar la burra.
Aquesta setmana, l'article del Levante ja l'he escrit i no va del xupacabras. És una llàstima, haurà d'esperar, Sr. Rajola, fins la setmana vinent.
Mentrimentres, li besa la Pollarosa (ui, perdó, la mà!), el seu amic,
Wuniatu. Hacendado Castellonerismo.

Ustedes, eruditos criptófagos o cruspitófagos o como se diga, nunca hacen caso de las abnegadas amas de casa como for example, moi.
Pues que sepan que la primerísísima persona que vió al chupacabras y pudo describirlo fué Madalena Tolentino un ama de casa de Canóvanas, San Juan, Puerto Rico, América del Sur, Continente Americano, Planeta Tierra.
Si el chupacabras está en el Toro seguro que no tiene papeles porque una amiga mia colombiana que es de costumbres más dignas pues no los tiene...injusticias...
Por otra banda, yo misma y mis circunstancias dispongo de un sinigual reportaje fotográfico de algo muy parecido al chupacabras que es mi marido y es tambien a su vez por alguna mena de mutación y teletransportación histológica en 3D igualico igualico que un cára-bobo petardo. Fíjense qué cerca tengo todos estos misterios, si ya lo dice la dita, hay otros mundos pero están en este.
Por cierto, a ver donde podría conseguir jo un DVD de la Plantilla de la Ciutat de les Llengües que ja ja ja ven que nivel de valenciano me gasto y finalmente me serviría para espantar los colomos de mi balconada.
Però lo que más me interesa es saber si el Mas de la Pollarosa es de "ambiente" (esque aún me penden las vacaciones).
Sin otro pantycular disculpad este alargamiento, es que me he quedado sin Trankimazin en casa y tengo restringido el acceso al Agua del Carmen por orden fuckultativa.
En fin, siempre me quedará París.

Sra. Monopunctata,
Nosaltres no som los tres cerditos, ni criptocruspicollons d'aquests que diu vostè. I sí que fem cas d'abnegadas amas de casa com vostè amb aqueix motxo que branda que, dit siga de passada i sense ànim d'ofendre, enamora.
Sactament, Magdalena Tolentino té una neboda-néta al Carrer de Talecons, de Castelló, a tocar de l'antiga carnisseria de Ladis, ens consta aquesta dada criptozoològica.
Lo dels papers... ompliríem gigues i gigues i no acabaríem. Aquí ens estimem les persones pel que són i no pels papers que porten. Ara mateix li escric en boles i sóc un absolut indocument, tranquil·litze la seua amiga colombiana i, si ho considera oportú, facilite'ns els seu cel·lular (se'n diu així, no?)
Això del DVD de Khosety i Gimeno està més pelut. El diputat de Cultura i regidor de l'Ajuntament de Castelló, el Sr. Miguel Ángel MUlet els ha dit als del PSOE monosipal, que ells no el tenen, que tenen una còpia (probablement pirata, estil Johnny Depp en The Curse of the Black Pearl) i que li la demanen als abans citats. Té vostè també raó quan pensa que aquest DVD espantarà els coloms de la seua balconada. Fins i tot el xupacabras pegarà a córrer en posar-li'l.
El Mas de la Pollarosa d'ambient? No ho sabem, li ho consultarem al sr. Tolino R. o a algun portaveu autoritzat del clergat del Clergyman.
Si no té Trankimazín i no li deixen mamar Aigua del Carme, prove amb l'Orfidal sublingual si no té la mucosa de baix de la llengua massa sensible.
Sí, quina sort la seua. A una servidora només li queden números vermells, vuits i nous i cartes que no lliguen...
Besos, ternura, qué derroche de arroz, cuánta tempura...
W.

Publica un comentari

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates