« Home | Del que diu Levante de Castelló sobre l'Osez-no! d... » | Xupacabras vs Osez-no! Aparició a El Toro! » | Panderoles, xim pum, tracatrac » | 2001, una rajoleta sideral » | Menjar des del Perxe » | Postal del Perxe » | Numerosas personalidades asisten a la apertura de ... » | Una pareja más que artística » | Paraules, insectes, mosquites mortes » | Kovalevskaja » 

diumenge, d’agost 28, 2005 

Fascicles


«La casita de Heidi» és el crack dels fascicles de la temporada tardor-hivern 2005. Ja saben vostès que quan l’estiu s’acaba, emigren les orenetes i les falzies, se’n veuen menys panderoles... però tornen els estornells, la lliga, la lliga-cama, la lliga del parany, i els fascicles. «La casita de Heidi» té figuretes, el gos Niebla, l’agüelo, Pedro, Copo de Nieve, etc. Dic que és un crack (i me la faré...) perquè, ben pensat, si li col•loques un DVD joumsinema a baix, i li fots un disc de l’Institut Cervantes (conec una persona humana que ha britanitzat el nom de l’Institut i li diu Institut Sir Wantes, perquè l’anglès és la lingua franca del mundo mundial); li fots un disc del Sir Wantes, dic, i ja tens una maqueta completa de la Ciutat de les Llengües de Castelló of The Plane. Amb uns fascicles d’aeromodelisme li pots col•locar unes avionetes i reproduir l’entorn del Pinar, fins i tot amb establiments tan nostrats com el Club de Tir Saint Hubertwo, El Perricko o les Tres Bang d’Eres.
Ignore per quin mecanisme conscient o subconscient som tan afeccionats a col•leccionar fascicles, però seria bo saber-ho... «Nosce te; Nos, Feratu», que deien els clàssics. També, com tots els anys, trobe a faltar col•leccions que m’agradaria més fer-me que no unes altres que treuen. Per exemple, abans que s’acabe la calor, tindria molt d’èxit una «Enciclopèdia dels Gaspatxos», pose per cas. I és que vas al súper, a la secció de refrigerats en brick o en tetrabrick o en qualsevol desenvolupament polièbrick (sic) i no saps quin agafar: el de Ferran Adrià? el d’Arzak, Arguiñano i companyia? El gaspatxo suave o el casolà? el de l’Hacendado Castellonerismo? El gaspatxo amb síndria? El gaspatxo verd? El batut d’hortalisses mediterrànies? No ho sé. Si algun dia dius, bé en comptes d’un gaspatxo, avui em faré un gotet de vitxisuàs... ja l’has cagat, pastoret! Amb àcids omega? Àcids altooleics? Olis que uneixen el zen amb l’oliva del cuquello? Haurien d’afegir serves a una nova línia dietètica per evitar l’efecte laxant d’aquests beuratges? Biobífidus biotrònics de la pebrera de la Cotxintxina al wok de les xorevites que cultiven els genets de Mongòlia Exterior? Això és més complicat que un puzzle de 30.000 peces de les obres del Carrer d’Enmig. Dic jo, que aquesta col•lecció dels gaspatxos estaria bé: amb cada fascicle, podrien regalar un minibrick de cada varietat i una fitxa, per fer una nota de tast a casa i així tots i totes podríem ser sumillers de gaspatxo en potència. Una nota, així a rajaploma: «sobre un fons de tomates de penjar polvoritzades amb sofre i adobades amb un punt d’eixerri, destaquen unes notes d’all de las Pedroñeras, amb un vinagre balsàmic de Macabeu del Pla de Vilafamés i Carlón acarxofat del Corral de Petiquillo de Benicarló que, més tard, deixen un persistent postgust, aspre, a codonys de la vora de la sèquia del Camí de la Plana...».
Ara que tot Castelló, tierras y gentes, semblarà un continuum de camps de golf, i acabaran amb els tarongers amb més rapidesa que los auténticos malabares y verdaderas triquinyuelas de la tristesa dels cítrics i de la mosca del Mediterrani, seria una bona col•lecció fer unes fitxes de les varietats de la taronja: amb cadascuna, a més de la foto, una reproducció en marmolina de cada varietat de tarongeta, que es podria pintar (Taller de Manualitats Citrícoles) amb acrílics, pintura de dits o els famosos retoladors Cariocabeibi. Després, es pot allargar la col•lecció amb fascicles dels apèndix (per a properes temporades) amb guies didàctiques: «El magatzem de taronja per dins», amb una maqueta amb sostre d’uralita descapotable, amb ninotets de triadores, encaixadores, etc. Recordaríem que qualsevol varietat de la desapareguda sanguina fue mejor i que, el Levante Feliz, el van acabar de fotre els mals actors de la tragicomèdia «Los intereses bastardos». Buenas notxes, bona nit!

Article publicat a Levante de Castelló el 28 d'agost de 2005
Foto de Heidi, cortesia de Google. Quins prodigis fa la llet de cabra!

Que facil es somniar llegin te;

Bastards; on hi son les sucrenyes?

P.D/ pourquoi chante la cigale?
pourquoi écrit le poéte?
c'est un mystére.

Ummm! Sra. Artefact,
M'afalagueu. Les sucrenyes: peces de museu. Sort que les chevres i le brevis menjaran gespa de camp de golf... Mondo cane!
Quins poemes més bonics escriviu. D'on treieu cette douceur?
W.

Good site.I amazed!
http://pagerankings.bogspot.com

Publica un comentari

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates