2001, una rajoleta sideral, El Blog del Wuniatu" /> 2001, una rajoleta sideral | El Blog del Wuniatu" />

« Home | Menjar des del Perxe » | Postal del Perxe » | Numerosas personalidades asisten a la apertura de ... » | Una pareja más que artística » | Paraules, insectes, mosquites mortes » | Kovalevskaja » | Lectures d'estiu » | Exposició amb Ripollés a Llucena (2) » | Exposició amb Ripollés a Llucena (1) » | Un francès ben fet... sempre és una meravella » 

diumenge, d’agost 07, 2005 

2001, una rajoleta sideral


Els experiments (que no mai són amb gasosa o llimonà de paperet) de la NASA, amb transbordadors espacials i persones humanes a dintre, ens auguren un bon futur. Ara que l’embranzida econòmica xinesa amenaça la Dinastia de la Rajoleta, posterior, cronològicament, a la Dinastia de la Tarongeta Marisol i Doblefina, de l’Imperi del Codony Pairal, l’esdevenidor passa per una remodelació del sector. Amb una certa visió de supervivència, els castellonencs (çò és, els súbdits de l’Imperi del Codony Pairal) hem d’afanyar-nos a recuperar la competitivitat del sector. I recuperar la competitivitat és oblidar-se d’emmanisar les piràmides de Keops, Kefrén i Mikerinos amb pasta blanca o roja. És fer unes rajoletes que no facen figa a la primera volada del transbordador. Si vam ser capaços de fer perillar fins i tot el disseny tope fashion dels italians, ara toca la NASA. Res de ninetes de porcellana per a anunciar lavabos i cambres de bany per a televidents i televidentos de programes de color de rosa, psicodrames d’horabaixa, o operacions moskorròpios. Res, res, res de tot això. Ara toca la NASA. Si els americans no saben fer rajoletes; nosaltres, sí. Fins i tot fem unes rajoles refractàries per a paelleros que riu-te’n de la fricció atmosfèrica, del Kentucky Fried Bisbe o del RIPpollo presumptament assassí.
Per tant, si els de l’últim transbordador (que no sé com es diu, ni falta que em fa), tornen sans i estalvis a la terra, (escric aquest article quan la cosa encara no està clara, malgrat l’esperança dels comunicats dels astronautes), el que hem de fer és oferir unes manisetes (si cal pintades per Mariscal; el de la Penyeta Roja, el Paco Mariscal, no; l’altre) que no semble que estiguen enganxades amb silicona o fetes de molles de pa del mes passat. Així, la campanya mediàtica passa per contractar cosmonautes de l’antigor (no va vindre l’altre dia a Valè/éncia un dels que van pujar a la Lluna?) i abillar-los amb un look d’aquells del Stanley Kubrick de «2001, una odissea espacial»: l’anunci quedaria redó (ui, perdó! quadradet!): «sóc un rajolero HAL 9000 i estic programat per fer les millors manisetes de la Galàxia...». Mentre, al fons el Imperio (el dels dolents) contraatacaria; però les naus amb les nostres rajoles sentirien només pessigolles, i les altres s’esmicolarien com un got de duralex en la vasta infinitud de la campanita del sielo (i més amunt, millor, no siga cosa que ens caiga algun trosset al caparró). Acabaríem, d’aquesta manera, amb la incertesa del sector, amb els entrebancs del Tractat de Kyoto i amb totes les perepunyetes que ens posen a un dels nostres sectors econòmics que més riquesa ha produït, si abstraiem, és clar, l’especulació urbanística. Acabaríem també amb la famosa frase: «Jiuston! Jiuston! Tenemos un proglema! Jiuston! Jiuston! Tenemos un proglema!» i la cursa espacial tampoc tornaria a perillar. Ja no caldrien homes d’orelles punxegudes com el Doctor Spock (ni és poc, ni tampock massa) ni ningú aniria per ahí com els de «Perdidos en el espacio» («Més perduts que Karrakwka», en versió Camal 9).
De passada, les relacions del govern de Zapatero (un altre cosmonauta, però aquest «Captivo del Tripartito») amb el Bush millorarien sense que calgueren els consells de Rajoy, o les conferències per tot el llarg i ample dels campus americans de JM Aznar, «Ese hombre». Segurament, també, Cape Kennedy tornaria a dir-se Cabo (o sargent, ves a saber, si li pugen el grau i el jornal) Canyaveral, perquè el símbol per antonomàsia de Castelló és la canya i ara, entristida la taronja, la maniseta. «Jiuston! Jiuston! Hamos solventado el proglema!». Buenas notxes, bona nit!

Article de diumenge 07 d'agost de 2005 a Levante de Castelló

Han perdut l'oremus. L'altra vegada ja va fer tot figa i aquesta no han picat l'algeps abans d'emmanisar lo transbordator.

Jo, como vos, espere que aquest giny espacial no porte mal giny.
Es hi va la vida.
Ojú.

Publica un comentari

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates