Kovalevskaja, El Blog del Wuniatu" /> Kovalevskaja | El Blog del Wuniatu" />

« Home | Lectures d'estiu » | Exposició amb Ripollés a Llucena (2) » | Exposició amb Ripollés a Llucena (1) » | Un francès ben fet... sempre és una meravella » | Vers l'escriptura del caos? » | Caderneres » | Ferran Sáez ataca de blog nou » | Concurs de pets » | A tu lado semos mutxas » | Pam! Pam! Aeroclub! » 

dilluns, de juliol 04, 2005 

Kovalevskaja


Hola! Avui continuarem de llibres, que la lectura és un bon mètode per combatre la calor i la intolerància en qualsevol de les formes (amorfes) d’aquesta: l’homofòbia, l’integrisme religiós, el racisme o l’estupidesa pura i dura. A finals de l’any passat, una matemàtica castellonenca em va fer l’honor d’incloure’m en la pàgina d’agraïments del seu últim (per ara) llibre. La cita diu textualment: «[...] Esther Jovaní, Daniel Gozalbo, Antoni Albalat, Pilar Moreno y Eliseo Borrás, por el esfuerzo dedicado a la lectura y corrección de pruebas. Como han sido todos importantes en igual medida, los he ordenado con la ayuda de una perinola pentagonal». Quina xerinola! El ruc de l’Albalat, al cor d’un segon llibre de matemàtiques, quines coses. El llibre es titula « Sofía. La lucha por saber de una mujer rusa» i l’autora és la matemàtica castellonenca Xaro Nomde10 Moreno (escric Nomde10 de forma analogicodigital perquè es pot esciure Nomde10 amb accent en la última «e» i llavors, la traducció al castellà inclou referències religioses i l’omnipresent està poc present, afortunadament, en la vida de Xaro i en la d’una servidora). Xaro Nomde10 va nàixer al carrer Comte Pestagua de Castelló, molt propet d’on vivia el plorat Miquel Peris i, potser per això, a més de matemàtica, té també una notable mamadeta poètica (inèdita, ara com ara, però tot arribarà... fins i tot conrea la narrativa surrealista amb dos dels màxims exponents del surrealisme de la Plana, que prefereixen mantenir-se en un discret anonimat).
Aquest llibre, publicat per l’editorial Nivola (http://www.nivola.com/), és difícil de definir. No és ben bé un llibre de matemàtiques, tampoc és una biografia, no és un text de reflexió històrica, ni tampoc una aportació al feminisme històric, ni un text poètic. Encara que, com que vaig tenir la sort de poder llegir-lo mentre es gestava (vull dir que vaig ser un dels selectes ginecòlegs i ginecòlogues que el vam poder ecografiar a consciència abans que veiés la llum) puc dic que és també tot això. Perquè, sobre la base de la vida, estudis, activisme polític i tragèdies de Sofia Vasilievna Korvin-Krukovskij Kovalevskaja, Xaro Nomde10 traça un agredolç fresc de la vida d’una de les matemàtiques més interessants del segle XIX, d’una existència amarga i alhora plena, perquè la Kovalevskaja va haver d’allunyar-se de la seua filla, dels seus amors (Dostoievskij, per exemple; sense anar més lluny i no és poc) per poder exercir la docència a una universitat, ja que les dones, en l’època en què va viure Sofia, no tenien accés a la docència universitària. Ho va fer a Suècia, on va enamorar al mismísimo Alfred Nobel, però la Kovalevskaja, com Xaro, era també molt selectiva i, com que es dedicava a l’estudi dels la matemàtica dels giròscops, li va donar, al senyor Nobel, giròscops botànics, és a dir, carabasses. També era una nihilista convençuda i el nihilisme, ben explicat, se’ns presenta com una manera de acarar la vida amb un cert pessimisme però, també, com una vacuna contra tota classe de prejudicis i com un impuls per transformar la societat que, llavors com ara, era injusta i necessitava de profunds canvis per fer-nos més humans, més feliços i treure’ns de sobre les pesants lloses que el sectarisme sempre ha volgut imposar damunt la llibertat. Vull dir, que no té res a veure amb la visió del nihilisme que mostra algun negre escarabat de la nostra contornada...
El llibre està ben document i la lectura és amena, l’autora ha recorregut, com en un pelegrinatge, els llocs on va viure i va ensenyar Sofia, a fi d’amarar-se, si més no, dels paisatges quotidians on es movia aquesta matemàtica que va morir ben jove. Alhora, està profusament il·lustrat i, com que la trompa o la baldufa, és un joc que ha format part de la infantesa de quasi tots nosaltres, i també és un dels exemples més domèstics de giròscop, doncs ens ensenya com les matemàtiques són, quan s’expliquen bé, molt divertides i no aqueix patiment amb què me les van ensenyar a moi.
Però deixem-ho córrer. No m’estendré més sobre el llibre, perquè els llibres són per llegir-los, no per explicar-los i hasta aquí puedo leerrrrrrr... Ara recomanaré també al lector o lectora o nirlindingui habitual que, si té temps, s’allargue fins a València a veure una exposició d’una persona que Xaro també cita en el fragment de dedicatòria: Pilar Moreno, física i matemàtica, coautora amb Xaro, Eliseo Borrás i una servidora, del llibre Ritmos (aquell que conjunta matemàtiques, fotografia i poesia). Pilar Moreno mostra aquests dies, les seues fotografies «Contemplar, conocer» a la sala d’exposicions del Rectorat de la Universitat de València-Estudi General. Paga la pena, ja dic, el viatge a València, només per aquesta exposició, i de passada, també intentar aconseguir el catàleg, que li l’ha redactat un altre amic: Rolf Tarrach, ex director del CSIC i, actualment, rector de la Universitat de Luxemburg. Tarrach, a més d’un conversador ameníssim amb qui vaig compartir una deliciosa sobretaula en la qual les converses van girar giroscòpicament dels viatgers pioners de l’Amazonia, certes corbates manufacturades: la corbata com a expressió de la poesia visual i no com a instrument de tortura, i els vins blancs del Rin, aquells que tant li agradaven a Josep Pla, a Rolf i a mi mateix. I és que el nihilisme et permet això, tenir amics, coneguts i saludats extraordinaris, submarinistes, conreadores d’orquídies i cales bellíssimes, cercadores de la geometria del caragol, ex alcaldes geòmetres i d’esquerres i més felicitat de la que voldria el dogma. L’homenatge a Kovalevskaja, les fotografies de Pilar Moreno, les corbates que empra Rolf Tarrach, parlen de la grandesa de les dones, això només ja és suficient per lluitar contra la desigualtat de gènere, per llegir llibres de matemàtiques, per intentar copsar la bellesa de les fractals o per proclamar que el caos (i els seus tractadistes) són una delícia. Pose a Xaro Nomde10 per testimoni.

Article publicat a Levante de Castelló el 03 de juliol de 2005.

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates