A tu lado semos mutxas, El Blog del Wuniatu" /> A tu lado semos mutxas | El Blog del Wuniatu" />

« Home | Pam! Pam! Aeroclub! » | La ràfia » | El mío es peor » | Dopatge municipal » | Los Cinco tornen a l'atac » | Jocs florals » | Meduses » | Flors i fruites » | Romanesos » | Castelloneros de soja » 

dimarts, de juny 21, 2005 

A tu lado semos mutxas



«A tu lado me siento segura, a tu lado no lo dudo, a tu lado yo puedo volar, a tu lado hoy brilla la estrella, a tu lado mis sueños se harán por fin realidad». La cançoneta, treta d’un anunci de compreses, no fa referència a cap fet de l’actualitat local, com podria pensar alguna ment perversa o algú amb «intereses bastardos», sinó a un matrimoni morganàtic celebrat fa dies. Ja que els diferents tipus de matrimoni estan de moda per unes raons i unes altres, recordarem que un matrimoni morganàtic, segons un diccionari català (la Locadèmia Valenciana de la Llengua encara no m’ha enviat el seu...) és, textualment: «Dit del matrimoni d’un sobirà o un príncep amb una persona de rang inferior». I, etimològicament, el mateix volum assenyala: «1917; del b. ll. morganaticus, -a, -um, íd., adaptació del frànc. morgangeba (al. Morgengabe) 'do que el nuvi feia a la núvia al matí després de la nit de noces'». Tampoc té res a veure, aquest tipus de matrimoni amb res que ens caiga a la vora, ni tan proper com la cort monegasca, on la fura sempre és... fardasca.
I d’on surt tot aquest destarifo, et preguntaràs benvolgut lector o lectora? Pateix el plomífer un trastorn mental transitori? (Això ho hauria de certificar la dreta loca(l), que ara s’han fet tots psiquiatres, pel que es veu). Doncs surt, el destarifo, d’uns papers que tenia per casa, d’un vell diari del passat 31 de maig. Aquell dia, un diari català, en castellà, que em van regalar, portava un breu en les pàgines de societat, el titular del qual era «El rey de Suazilandia se casa por décima vez». La qual cosa, no deuria ser notícia, atès que hi ha moltes cultures diferents a la nostra, que tenen uns altres hàbits i comportaments, creences i rituals, que hem de respectar si no fan mal a ningú. Si el rei de Swazilàndia es casa deu vegades i les swazilandeses volen i se l’estimen i viuen en feliç harmonia conjugal, doncs... com si es compra una parella de pericos o un guacamai, què guai! Els que estem vacunats del matrimoni, però, arrufem el nas i pensem: aquest xicot (de 37 anys) ja va bé, ja... Mswati de Swazilàndia, que és com li diuen al monarca, però, es busca les novietes d’una manera ben curiosa, el diari ho explica així: «...ha celebrado una fastuosa boda con su décima esposa, una virgen de 20 años a la que eligió en un macrocásting con miles de chicas». Què fort! Això és com Operación Triunfo però en monàrquic. I hem de respectar-ho, perquè, almenys aquí, la penya va als càstings de manera lliure i... després passa el que passa, que et foten fora del Gran Hermano, que has de fer de paleta per construir-te una casa com la dels tres porquets per no haver d’enviscar-te de per vida en una hipoteca, o que igual t’envien a la isla de los casposos. Xa mira, tu!
Clar que com a tot arreu couen faves, ara que vivim en l’època de la manifla crònica i de les adhesions inquebrantables, doncs triomfa també l’eslògan comercial: «¡Pues va a ser que no!», tan estimat dels salmantins. I a Swazilàndia, encara que puga no semblar-ho, també hi ha oposició a la monarquia i es veu que aquests sectors s’ha manifestat en contra dels impulsos libidinosos del Mswati, que ell legalitza, com manen els cànons, amb un matrimoni en tota regla i, a sobre, fastuós, perquè una boda civil o cerril, sense el seu aparell ritual és, ni més, ni menys que un bodorrio i no està bé que tot un rei es case amb una picadeta de catèring, que això no deixa de ser un bodorrio... El problema és que a Swazilàndia no lliguen els gossos amb llonganisses i com assegura la informació: «tiene dos tercios de la población viviendo en la miseria y el 40% de los adultos infectados con el VIH», fet, aquest, que no és per a riure, que, al cap i a la fi, tota persona té dret a l’estat del benestar, aquí i a Swazilàndia. Es comprèn, per tant, que les pobres xicotes d’aquell país s’apunten per milers als càstings nupcials del monarca absolutista (això d’absolutista ho diu també la informació, que no s’ho ha inventat una servidora, que no és qüestió d’anar col•locant epítets despectius a les testes coronades...).
Així que la nova reineta (de la qual no sabem ni el nom, però, això sí, que era verge, que conste...) deu estar molt contenta i deu cantar la cançoneta amb la que he començat l’article: «A tu lado me siento segura, a tu lado no lo dudo, a tu lado yo puedo volar, a tu lado hoy brilla la estrella, a tu lado mis sueños se harán por fin realidad». I vull suposar que, la resta de les concubines de sa majestat Mswati deuen dir això de «A tu lado semos mutxas», perquè si als 37 anys el rei (de Swazilàndia) en té ja deu, deu ser imparable, aquest estadista. La notícia, des de la perspectiva d’un occidental, és amarga i és paral•lela a la trista realitat que certs sectors integristes (també occidentals) volen perpetuar amb consignes tan adients com la castedat africanista i galindaines per l’estil. Tots aquests podrien llogar una bona rècula d’autobusos i anar a muntar-li una pirula (en el bon i democràtic sentit de la paraula: que la llibertat d’expressió és un dret irrenunciable, com totes les llibertats) i així els perdríem, de pas, un ratet de vista que ja estan marejant massa la perdiu i al lado de Msawati serian mutxos i mutxas. Quin món més cafre, el d’ací i el d’allà!


Article del 19 de juny de 2005

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates