Los Cinco tornen a l'atac, El Blog del Wuniatu" /> Los Cinco tornen a l'atac | El Blog del Wuniatu" />

« Home | Jocs florals » | Meduses » | Flors i fruites » | Romanesos » | Castelloneros de soja » | Matildo » | L'estrany cas del boletaire » | Està endiluviando en Bielorússia » | El guardián entre el blavero » | Xampol·lion de la Plana » 

dimarts, de juny 21, 2005 

Los Cinco tornen a l'atac

Des de fa algunes setmanes, em comenta la penya que servidora està molt poètica i que si li passa algo, quelcom o alguna cosa. La veritat és que no, que no em passa res d’especial. Simplement que, en vista de com està el pati, crec que és millor escriure de coses poètiques que posar-se a blasmar sobre el fatxerio que no s’atura o les intervencions apocalíptiques de Mariano Rajoy que, de tant fer màsters amb l’Aznar està fent bona la teoria psicoanalítica i l’està deixant en mantilles. Algú em comenta que l’estranya, que la dreta semblava civilitzada, que té un regidor al seu poble, que és del PP i és bona persona, que si es va posar al PP va ser per poder fer coses pel poble, perquè els de l’oposició es moren de fàstic i d’avorriment...
En fi, a mi quan em diuen això que algú és del PP per possibilisme, m’agafen dues coses, segons el biorritme o la lluna en que estem, o totes dues coses alhora: a) ganes d’apretar a córrer; b) caguetes. El PP és el millor laxant possible avui dia. Després de sentir com parlen, un sembla que encara no ha eixit de la infantesa i que por rememorar el tardofranquisme amb pèls i senyals, ets i uts, i tota mena de luxe, detalls i, a més dolby sorround, res de pel·lícules atrotinades. El PP és el Cinema Paradiso de la modernitat. Per un cantó; cantó Nord-Oest, tenim Manuel Fraga que és un empelt de Bela Lugosi i Frankenstein alhora. Aquest és com la maledicció de la mòmia: incombustible. Deu estar afectat de la síndrome Obèlix; diuen les males llengües que quan es va banyar en les aigües de Palomares, els efectes radiactius dels obusos americans, l’han blindat contra tota mena d’infeccions i malalties i es veu que durarà més que Matusalem. Ara tenim a Rajoy que és una mena de veueta entre locutor de Por tierra, mar i aire i Arias Navarro quan llegia l’últim missatge de Su Excelencia. Amb aquesta veu de gallego irónico y entrañable, que dirien alguns, ha tret a la llum frases impagables i sintagmes nominals que un pensava que havien desaparegut de la circulació feia més temps que les pessetes per la gracia de Dios. Però no. Tornen a cavalcar «Los enemigos de España» i serà hora de reeditar Roberto Alcazar i Zaplanín, i rellegir els clàssics d’Enyd Camps: «Los cinco y el tesoro del Ebre», «Otra aventura de Gimeno», «Los Cinco se escapan [de Zaplana, serà)]», «Los Cinco en el Cerro de Penyagolosa», «Los Cinco otra vez en la isla de Jaume Matas», «Los Cinco en la Magdalena», «Los Cinco se fuman unos puros», «Los Cinco frente a Port Aventura», «Un fin de semana de los Cinco», «Los Cinco se lo pasan estupendo» (també es pot titular «Los Cinco inaugurán un nuevo parque temático»), «Los Cinco en el páramo misterioso» (L’aeròdrom del Pinar, el destí final del qual, com el projecte de la Ciutat de las Malas Lenguas, no deixen de ser misteris insondables i llegendes urbanes del III mil·leni), «Los Cinco se divierten» (corramos un tupido velo!), «Los Cinco junto al mar» (ara vorem un altre tros, urbanitzar!), «Los Cinco tras el pasadizo secreto» (interioritats d’un congrés), «Los Cinco en la granja Finniston» (aventura a la Vall d’Alba amb fitosanitaris i laboratoris químics més que perillosos), «Los Cinco en peligro» (Enquesta sociològica del CIS amb intenció de vot), «Los Cinco en Billycock Hill» (Una convidada de Toni Blair amb caça de raboses i partida de polo o de Calippo), «Los Cinco han de resolver un enigma» (amb l’inestimable ajut del sabueso Josety), «Los Cinco juntos otra vez» (lo que Camps ha unido, que no lo separe Zaplana), i per fi, «Los Cinco en las Rocas del Diablo» (excursió a Montserrat).
Es poden fer travesses sobre qui són los Cinco: un és legionari i està més xuclat que una rosquilleta de la Mústia, és el que més mana de tots; un altre és una escopinyada de Saddam Hussein, aquest mana poc, però aplica la llei de l’embut; un altre ve d’una família de cacics des de fa 150 anys, té pel que sembla, destil·leries a Cuba, del famós Rom Cacique; a un altre sempre li ha agradat disseccionar melses i lleteroles, pinta, coloreja i escriu poesia, és el Gottfried Benn de la Plana; hi ha una xicota que voldria ser xicot i és com una fallera major crònica, cadascú, en aquestes qüestions pot fer de la seua capa un sayo o aprendre japonès: sayonara! i el cinquè, com que és el gos, me’l calle o que cada lector o lectora perfile el seu perfil. En fi, me’n vaig a buscar poesia per ahí, perquè canapès no en trobaré: aquesta setmana se’ls han cruspit los Cinco...

Article del 15 de maig de 2005

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates