Flors i fruites, El Blog del Wuniatu" /> Flors i fruites | El Blog del Wuniatu" />

« Home | Romanesos » | Castelloneros de soja » | Matildo » | L'estrany cas del boletaire » | Està endiluviando en Bielorússia » | El guardián entre el blavero » | Xampol·lion de la Plana » | Un «espanto», patrimoni cultural » | Evocació de Tonetti » | Nadal: taula i gasos » 

dimarts, de juny 21, 2005 

Flors i fruites

Arriba la primavera, d’aquesta cinquena glaciació que hem encetat aquest hivern, i a pesar d’alguna malifeta entremaliada de l’oratge, ja arriben flors, falzies i fruites (especialment tarongetes egípcies, que escaroten els ànims de la nostra llaurícia benestant i carlistona...). Es nota especialment en el tràfec de senyores i senyoretes (i algun cavaller galant i sensible) a les tendes de tot a 0,66 € i més, on els geranis, aloès, els pensaments i alguns cactus són les reines i princeses de la tenda. Fins i tot, al bon amic Carles Mulet, que acaba de complir trenta primaveretes, li van regalar, amb aquest joiós motiu, dos testos de pensaments violetes, a més d’un bonet de diàcon, les poesies completes de León Felipe, un clauer que es tira pets i bufes, una cafetera, un davantal de cuina, una làmpada-supositori (que per fora fa llum i per dins és com de pedra), una biografia de Gaddafi i, entre altres moltes coses, un penjoll que és una ametlla metal·litzada tope fashion. Va ser una festa entranyable, assembleària i d’esquerres. A diferència d’algun Nadal, en què Mulet ha rebut alguna imponent cistella d’un conegut promotor urbanístic veí, seu; al natalici no li va enviar res, quina llàstima! Si el lector o la lectora volen conèixer la divertida història d’aquesta cistella, poden comprar el darrer número de la revista «El Capital» que, a més, regala un gruixut llibre de música contemporània de l’estat espanyol.
Ha sigut aquesta setmana, de celebracions, una altra amiga meua també ha rebut flors, i el llibre «Mujeres que corren con lobos», amb dedicatòria en tinta daurada. Tot i que ja el tenia, no li ha desplagut, perquè té dues filles wapíssimes, com floretes del Jardí de les Hespèrides, i el llibre el tenen les filles (que, a més de ben plantades són intel·ligents i saben el que han de llegir), així que la meua amiga podrà tornar a rellegir el llibre tranquil·lament.
Floretes, floretes i alguna panderola. Ja se’n veuen, de panderoles, a Castelló de la Plana, la ciutat més neta de la pell de toro i, a la meua escala, sense anar més lluny, ja han sulfatat per evitar la seua presència. Un estudi entomològic d’un professor colombià, que he llegit recentment, Germán Bretón, crec que li diuen, assegura que amb insectes com les panderoles i entranyables cucs de farina, com els que aquí havíem criat per a esquer de cepets, la biomassa produïda pels fems i deixalles humanes, podria reciclar-se d’una manera més ecològica que no amb immensos abocadors (quina mania de dir-los abocadors, quan són femers gegantins). Els insectes estalviarien molta química tòxica per als éssers humans i la lluita biològica de certs insectes contra les plagues de l’agricultura a algun aficionat als fitosanitaris li hagués estalviat molts maldecaps i algun que altre procés judicial...
Però parlem de floretes, l’any 1879 el senyor Don Florencio Jazmín (sic) va publicar, a la llibreria de Manuel Saurí, de Barcelona, el curiós tractat «El lenguaje de las flores y el de las frutas, con algunos emblemas de las piedras y los colores. Incorporando tras este facsímil los Lenguajes del Pañuelo, del Abanico, de la Sombrilla, etc. Añadidos de las últimas ediciones». Don Florencio Jazmín incorporà un saber enciclopèdic a aquest llibret, amb tot de cites ben documentades i fragments poètics, entre els quals, als castellonencs ens produeix molta satisfacció el fragment d’un poema degut a la ploma del Governador Bermúdez de Castro (que es veu que també era poeta) sobre els misteriosos amors de Zèfir i Flora, que apareix a la pàgina 84 dins l’epígraf de La Palma de Jardines, que simbolitza l’amor correspost. Això demostra l’amor a la poesia que han tingut els nostres governants. Ben bé es podria dir que Juan María Calles, que en temps de Bermúdez de Castro hauria segut governador, però actualment és subdelegat del govern, és el continuador d’aquesta nissaga o corona poètica de governants sensibles de Castelló, tierras y gentes. La cita de Bermúdez de Castro (el del carrer Governador, per als lectors menys informats) diu: «Crecen dos palmas su ramaje alzando / En orillas opuestas de un torrente, [seria el Riu Sec?] / Sin juntar nunca su follaje ardiente, [ui! ui! açò s’embruta, diria algun semiòtic llepafils!] / Sin unirse jamás, mas siempre amando. / Crecen, su frentes tristes inclinando, / Hasta que airado el ábrego inclemente / Las sepulta á la par en la corriente, [rima també amb José Vicente] / Juntos sus troncos à la mar llevando [es veu que encara no tenien emissaris submarins]».
Tanmateix, del llibre de don Florencio Jazmín, m’ha colpit més la introducció, en la qual dedica el llibre a las «Hermosas españolas» (com era català, es veu que li agradava l’exotisme) i arranca amb unes curioses definicions de la dona, que ara podrien semblar obsoletes i carrinclones (fins i tot masclistes), però que, al 1870, es veu que eren galanteries políticament correctes. Així, per al senyor Jazmín, la dona és (i perdoneu l’extensió de la cita): «La mujer es la miniatura de la creación, fresca, delicada; fragante y pulida; formada de rosas y azucenas; adornada con oro, seda, gasa y encajes: de frente virginal, ojos celestiales, pié delicado, seno de alabastro, rosados labios y arrebatadores contornos. Su talle es como el de las sílfides: su mirada la de los querubines. Recuerda su voz la dulce melodía de los arcángeles; és ágil como la gacela y de aliento balsámico, como la fragante brisa. Su talle seduce, su mirada abrasa, su voz encanta y su suave aliento enajena. ¡Pobres hombres!». Només amb lectures com aquestes podem intuir perquè el bisbe Juan Antonio Reig Pla, decora la taula amb què ofereix esbiaixades rodes de premsa amb... flors de plàstic!


Article del 17 de març de 2005

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates