Ferran Sáez ataca de blog nou, El Blog del Wuniatu" /> Ferran Sáez ataca de blog nou | El Blog del Wuniatu" />

« Home | Concurs de pets » | A tu lado semos mutxas » | Pam! Pam! Aeroclub! » | La ràfia » | El mío es peor » | Dopatge municipal » | Los Cinco tornen a l'atac » | Jocs florals » | Meduses » | Flors i fruites » 

dimarts, de juny 21, 2005 

Ferran Sáez ataca de blog nou

L'oncle Ferran, (Ferran Sáez i Mateu) el 5 de juny, crec, publicava aquest article a l'Avui, com que em fa propaganda, el posaré. Algú s'ha molestat perquè es veu que no actualitzo el blog. Pos l'actualitzo quan em peta o és que hi ha algun ciberprecepte canònic que m'obligue a fer-ho? Andajaaaaaaaaaaaaa!

EL COMENTARI
'Blogs'

Ferran Sáez Mateu
ferransaez@hotmail.com
La setmana passada es va parlar extensament de blogs a Sant Cugat (aquí ho trobaran tot: http://blocs. mesvilaweb. com/dietaris). Amb això dels blogs passa una mica com amb les cireres, els pianos de cua, les granges de pollastres, les ulleres de sol, els cursets de natació, els sofàs i els estofats de vedella: n'hi ha de bons i de dolents. Fins i tot, n'hi ha de boníssims i de dolentíssims. Fins que el suposat gènere -nou dietarisme, en diuen alguns- no es consolidi, potser resulta una mica agosarat estudiar-lo precisament com si ja fos un gènere consolidat. Em vénen al cap molts fenòmens comunicatius relacionats amb les noves tecnologies que han estat percebuts malament per culpa de no saber esperar una mica. Al començament, ningú no va fer gaire cas dels missatges SMS (això és com un simple busca, deien) i, en canvi, la quasi oblidada moda del partyline va generar en el seu moment rius de tinta, alarma social i mesures polítiques i judicials. Doncs, ja ho veuen!
Sobre aquest assumpte cal fer un altre apunt relacionat amb "la mania d'escriure", en expressió del mestre Josep Pla. Les primeres espases de la semiòtica dels anys seixanta i setanta van decretar que ens dirigíem cap a una societat àgrafa, on hi hauria molts senyals de trànsit i poca lletra impresa. Gran profecia: mai s'havia escrit tant com ara (sobretot els adolescents, que no paren d'enviar-se missatgets amb el mòbil). Els anomenats bloggers tenen ganes d'escriure, d'explicar coses, i a mi em sembla molt bé. De fet, sóc addicte a uns quants blogs, com ara l'excel·lent Fum i Estalzí (http://www.menacorde. com/wordpress/) o un dels cims del surrealisme, el blog del Wuniatu (http://wuniatu. blogspot.com/), perpetrat pel meu bon amic Antoni Albalat. M'agraden perquè són un producte genuí, diferent, que no puc trobar enlloc més. És així de senzill.
En canvi, surto corrents quan ensopego amb: a) les peroracions de caràcter poeticocòsmic (vulgarment conegudes com palles mentals); b) els literats sense editor i els periodistes sense diari; c) els blogs que només parlen de blogs (que també parlen de blogs). Ep: no els critico. Com deia la meva àvia, és millor que facin això que no que es droguin pels puestos.

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates