Dopatge municipal, El Blog del Wuniatu" /> Dopatge municipal | El Blog del Wuniatu" />

« Home | Los Cinco tornen a l'atac » | Jocs florals » | Meduses » | Flors i fruites » | Romanesos » | Castelloneros de soja » | Matildo » | L'estrany cas del boletaire » | Està endiluviando en Bielorússia » | El guardián entre el blavero » 

dimarts, de juny 21, 2005 

Dopatge municipal

Això de posar unitats per controlar el dopatge als ajuntaments és una idea que, com qualle, pot fer furor no només en la política local, sinó en la del mundo mundial, vist com està el pati. Això explicaria molts comportaments certament «singulars» en els temps que corren. Hem de descartar, però, una idea que fracassaria d’immediat: la instal·lació de mesuradors de la veritat entre els polítics majoritaris, això sí que seria una borinotada.
En canvi, instal·lar controls antidopatge seria un sa exercici democràtic. S’imaginen vostès un titular semblant a aquest: «Fracassa la moció de censura a l’Ajuntament de Camarlengos d’Abaqo, perquè el regidor trànsfuga que la promogué nava ratllat fins al pirri»? Ja seria l’acabose, perquè un sistema d’aquestes característiques radiografiaria ben a les clares certs comportaments polítics. Li ho comente a un amic meu i hi està d’acord. Diu que, fins i tot en àmbits supramunicipals (no oblidem que la mesura ha sigut proposada i acceptada al bonic municipi de Cabanes, terra de la Gamba de Miravet) seria tota una lliçó de politesse instal·lar controls. El meu amic va més lluny i (sense precisar-ho) diu que en alguna institució rebentarien aquests controls a les primeres de canvi. Crec que es refereix a Rússia, perquè allí fa tant de fred... que fins i tot polítics de la talla de Jaume Matas (bé, ell diu que no, però el seu seguici va ser que sí) s’arreceraven de nit en locals ben calentonets...
La mesura podria tenir, fins i tot, el seu cantó solidari. Evidentment, el control antidopatge l’ha de fer personal sanitari professional. No s’hi pot posar al primer furtapatos que arribe, perquè, segons quines substàncies estupefaents, necessiten unes anàlisis més o menys complicades. No és cosa, com ha acceptat l’alcalde de Cabanes, de posar només un bufòmetre. Perquè sembla que és públic, evident i notori que, si algun regidor no s’ho fa mirar, les bufometries donaran positiu cada dos per tres: sis. I clar, s’ha de vigilar que tots els qui vetlen pels interessos del poble (elegits d’una manera democràtica s’entèn) siguen persones sanes, esportistes, amants de la natura, etc. etc. Per tant, a allò que anàvem: cal un equip mèdic habitual per fer aquests controls i, ja posats, per amortitzar bé l’equip, aquest equip podria ser també, al mateix temps, una unitat de donació de sang. Així, una vegada fet el corresponent control antidopatge, el regidor, la regidora, el secretari o, fins i tot, el mateix alcalde, podrien donar sang d’una manera ben altruista. Que al cap i a la fi, això sí que seria un benefici directe per a la ciutadania i no les recomanacions als regants del regidor de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, el senyor Pascual, que es veu que amb el negociet del bancalet de l’asilo, li ha trobat el gustet a això que diuen l’eròtica del poder i ja està pontificant urbi et marge sobre les bondats de la gespa del camp de golf per davant de la dolçor de les clemenules. Creus benvolgut lector o lectora, que aquest senyor regidor hauria de passar pel control de Cabanes, o fóra més interessant una auditoria del saquet de l’esmorzar?
De totes les maneres, tampoc cal ser maximalistes. Cal tenir en compte que molts dignataris, fins i tot de primeres potències del mundo mundial, han sigut grans consumidors de substàncies com les que ara entrebanquen el ple municipal de Cabanes. Sense anar molt lluny, i només posaré dos exemples, Boris Ieltsin era un gran consumidor de productes de la terra (de la seua) i mostrava sense embucs les virtuts del vodka per tota la bola del món. I desprès de Ieltsin què? Doncs mireu en què s’ha convertit el Kremlin: en la casa de Putin. Ara que fa seixanta anys de l’acabament de la IIGM a Europa, ha aparegut un curiós llibre sobre les anècdotes més divertides d’aquesta vergonya del segle XX (hi ha gent que li trau coses divertides a tot) i es veu que el mateix Winston Churchill també hauria rebentat qualsevol control antidopatge. Si, fins i tot, certs xarops antihemorroïdals, m’explica el meu amic, poden tenir fins a 20 graus d’alcohol i un regidor no podria prendre la seua medicina abans del ple? Clar que, ja seria la repanotxa o repanolla, haver d’assistir a un ple, donar positiu en el control antidopatge i rebatre els arguments (que conste en acta!) amb un certificat de les alteracions patològiques del floramen màgnum del regidor o regidora en qüestió.

Article del 22 de maig de 2005

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates