Concurs de pets, El Blog del Wuniatu" /> Concurs de pets | El Blog del Wuniatu" />

« Home | A tu lado semos mutxas » | Pam! Pam! Aeroclub! » | La ràfia » | El mío es peor » | Dopatge municipal » | Los Cinco tornen a l'atac » | Jocs florals » | Meduses » | Flors i fruites » | Romanesos » 

dimarts, de juny 21, 2005 

Concurs de pets

Hi ha un refrany, que recull el llibre «Cepa i raïls de Benicarló» que conjunta l’escatologia de l’efecte hivernacle amb la salut: «Cul petador, no necessita doctor». Des de l’antiguitat, nombrosos llibres, especialment valencians, francesos i castellans s’han ocupat d’establir classificacions sistemàtiques dels fenòmens gasosos derivats de la digestió de fesols, mandarines, cebes o uns altres productes, en funció de l’ontologia humana. Els moviments socials, com el lector o la lectora saben, sempre han considerat la flatulència com un aire i un so associat amb la llibertat dels oprimits (en aquest cas, el metà i els aromes d’aquest).
El conreu de la biodiversitat, fins i tot humana, el fitness i galindaines per l’estil han fet aparèixer esports d’aventura, concursos esbojarrats i manifestacions cul-turals de tota mena que duran, indefectiblement, a la redacció de nous llibres d’autoajuda com ara: «Més olleta de la Plana i menys Prozac (Porcàs!)» o «¿Quién ha ensumado mi flato?». Les bases pràctiques ja s’han establert. Ha passat, sense massa fortuna, per desgràcia, a Sant Llorenç de Muga. Aquesta bonica població empordanesa, a tocar d’un altre Castelló, Castelló d’Empúries, va organitzar, recentment el I Concurs Internacional de Pets. Com no podia ser d’una altra manera, el concurs va ser una bufa de pato, com diem per ací. Segons informa el diari electrònic Vilaweb, només s’hi va presentar, com a participant, el senyor Blas Romero (de València, els blaveros, i dels pets, Blas Romero). El senyor Blas Romero, natural de Figueres (a Figueres hi ha el Carrer de Castelló —no sé quin, les plaques no ho diuen— on trobareu el famós restaurant Can Jeroni: he gaudit allà d’un bacallà barra abadejo a la musselina d’all, d’unes truites d’eriçons de mar i d’un gelats de mascarpone amb figues confitades, excel•lents. El vaig ressenyar al llibre de Leopoldo Pomés «Comer és una fiesta», RBA Editores, 2004, on una servidora enmig de Nati Abascal, Ferran Adrià i Rafael Alberti) el senyor Blas Romero, com dic, va fer un pet de 102 decibels de potència. La crònica assenyala que no és un tro de dimensions excepcionals, però vaja, allò important era participar. Si el senyor Romero no hi hagués participat, avui no podríem escriure aquestes flateses (flatos + foteses = flateses, neolo-xisme condensatori no recollit ni per l’IEC, ni per la Locadèmia Valenciana de la Llengua).
A Sant Llorenç de Muga, perquè l’espectacle fóra total, s’hi van enginyar fins i tot un artefacte especial per a concursar: el petador. Una mena d’habitacle o reposador (el pet demanda relaxació) amb un forat a través del qual el concursant havia de col•locar la part de l’anatomia productora del meteor aromàtic a la vista del públic. Un sistema de megafonia augmentava la detonació. Com diu la crònica, les defeccions dels possibles (o les possibles) concursants s’hi van produir «enmig d’un bon humor generalitzat, ja que l’escatologia és una cosa que no se sap ben bé per què, però fa molta gràcia». I afegiríem: a la gent que això no li fa gràcia potser és que són uns pudents o, per emprar una expressió en cervantina llengua uns pedorros i d’aquests, com més lluny millor.
Per acabar, tornem a Castelló d’Empúries: el coronament d’un dels apòstols de la portada de la catedral d’allà (em diuen, al mateix Castelló d’Empúries, que allò sempre ha sigut una catedral sense bisbe; jo no ho sé i tampoc tinc ganes d’esbrinar-ho) és una figura en pedra d’un estrany personatge dedicant un pet als qui contemplen l’arquitectura aquella. L’Empordà sempre ha estat terra de bons vents i d’aiguamolls, com aquí, i quin millor vent que una exhalació que ix, si fa no fa, del cor? Ex abundantia cordis, amics. Salutífer, saludable, inhalable... Recordeu el que diuen al paradís de la carxofa: «Cul petador, no necessita doctor». Amén.


Article del 13 de març de 2005, és que no el trobava pas!

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates