Castelloneros de soja, El Blog del Wuniatu" /> Castelloneros de soja | El Blog del Wuniatu" />

« Home | Matildo » | L'estrany cas del boletaire » | Està endiluviando en Bielorússia » | El guardián entre el blavero » | Xampol·lion de la Plana » | Un «espanto», patrimoni cultural » | Evocació de Tonetti » | Nadal: taula i gasos » | El pont » | Calamars psicotròpics » 

dimarts, de juny 21, 2005 

Castelloneros de soja

Un amable lector m’envia un missatge electrònic per demanar-me notícies sobre el xupacabras, l’últim animal de la criptozoologia castellonenca, descobert mesos més tard que la gamba de Miravet. L’amic signa amb nom i cognoms però, com que no diu si vol que li atorgue el dubtós honor de la negreta, el mantindré en l’anonigat. L’anonigat és la paraula amb la que es designa el gat de carrer, aquell que viu anònim, que s’alimenta de deixalles i que no té una casa on viure. Són els gats (i gates) que fan veritables cors a primeries d’any amb la seua activitat eroticomusical. Anonigats. El lector anonigat (intuïsc que té alguna coseta de felí, en l’elegància de la seua ploma) es defineix com a «castellonero de soja» i, a una servidora, aquesta autodefinició li sembra estranya. Li responc i li dic que parlaré una miqueta del xupacabras; però que, alhora, m’ha deixat encuriosit per saber què vol dir «castellonero de soja». Em respon ràpidament. Afirma que ell, de tota la vida, ha sigut un «castellonero de soca», çò és, seguidor de les tradicions finiseculars i més profundes del codony, amb algunes fanecades urbanitzables al PAI Lledó, membre d’una gaiata, després d’una colla i d’un seguici de confraries on hi el castellonerisme més hacendado practica la doble moral del virtuosisme públic i els pecats del piu (dels quals Déu se’n riu) de manera privada, però això sí, amb el consentiment de la seua honorable muller, amb la qual va començar a festejar un diumenge de romeria, no pas pels cerros d’Úbeda, sinó cap al Mont de Venus casolà.
Ara, em diu, ja estic vora la cinquantena i, tot i que prenc iogurts amb bífidus actius, poliol de Penyagolosa, saboritja de la Rambla de la Viuda, infusions depuratives de pilotilles de Ginko biloba, collides a l’entrada de l’Hospital Provincial, etc., després de fer-se una anàlisi de sang rutinària, li ha eixit colesterol del dolent. El metge li ha recomanat que abandone la llet de vaca, ni que siga d’alguna vaca singularitzada que no siga una vaca cualquiera, ni que faça, tolon! tolon!, per un substitutiu semblant, blanquinós i de gust poc agradós, amb molta soja. I, tot i que la soca té molta fibra, lignina, i tanins, doncs s’ha passat a la soja, al pa integral a córrer per les circumval·lacions de la capital (aqueixes que serveixen per fer fitness baratet, però no per a desembussar el trànsit del centre de la ciutat. Així que, em diu, he deixat també de fumar i ara sóc castellonero de soja. Està molt bé. Una nova tipologia per afegir a la col·lecció diversa i multicultural de la nostra vila i ravals: els castelloneros de soja, prenguen nota polígrafs i etnògrafs de l’ontologia casolana. Aviat creixerà el nombre de castelloneros de soja de manera exponencial.
Del xupacabras, que et diré, amic castellonero de soja? Doncs que aquest hivern, atès el fred que ha fet, el xupacabras ha patit una hivernació més llarga que la de Louis de Funes en una espatarrant comèdia francesa de fa prou anys. Ara bé, el xupacabras, em diu una persona de l’Alt Millars, ja està ben actiu i ha adoptat un nou mètode de mimetisme per no ser descobert (tot i que és un mètode ben groller i que ja ha pràcticat en uns altres municipis: verbigràcia Benicàssim). El xupacabras, com els marcians aquells de la sèrie televisiva «V», no content en anar pegant bots i udolar per Cabanes, vist com està el pati, ha passat ara a l’acció política i abdueix el cervell de regidors sense escrúpols. L’últim cas ha passat a Cortes d’Arenós, on el xupacabras, en notar els salutífers beneficis de les aigües mineromedicinals i testosteròniques de Cortes (recordem que els marines nord-americans prenien aigua de Cortes, durant la Guerra del Golf de 1991, abans d’entrar en combat) ha abduït una regidora del PSOE i l’ha mutat en transfuga de la dreta (i és que, pel que es veu, li agrada més abduir regidores que regidors) i és una llàstima. Perquè, els que coneixem des de finals de l’adolescència Pepe Mata, sabem que és un home honrat, colrat en digníssimes formacions de l’esquerra i que ha sigut el forjador del benestar de Cortes. Poble que, com tants altres de l’interior, s’hagués pogut morir de pena i de despoblació sense la injecció de vitalitat i dinamisme que li va imprimir Pepe Mata. En fi, que el xupacabras no descansa. A la Plana, a Castelló, concretament, també fa de les seues, com per exemple, en el conegut cas dels terrenets no urbanitzables del futur asil. És clar que, un informe d’un col·legi professional d’experts del ram, assegura que no hi ha hagut pelotazo. Però codonyaso, sí que hi ha hagut. Afirmar que si el regidor que ha venut els terrenys s’hagués esperat uns anys més, hauria tret més rendiment a la tristesa dels seus cítrics és perdre de vista el refranyer popular: «más valen 1,2 d’euros en mano, que espera’t a la porta de ta casa i voràs petar la bombolla immobiliària, fistro pekadorrrl» o, en valencià: «lo que va davant, va davant». I és que la zona de Lledó, què volen què els diga? Considerar tot allò solars rústics o no urbanitzables... quina barra! Ara que ja se sap, quan encomanes un inforfme, el primer que has de tindre clar és si el vols en positiu o en negatiu, després ja s’ho faran que per a això, qui paga mana... (Encara que a algun d’aquests, com més va més li ixen les sentències per la culata...) Però, bé, com tots els lectors i les lectores ja deuen de saber, aquella zona adés campos de soledat, mustio tarongerado, en franca i sòlida expansió urbanística, ja es coneix com el «Todo a cien» de Castelló, perquè, a qualsevol cosa que t’acostes, el mínim són cent milionets de no res. Però allí es guanya en qualitat de vida, benestar, aire pur, màximes qualitats de materials i acabats... Res, un paradís per a castelloneros de soja. Així que, deixem el xupacabras tranquil, que bona cosa d’estralls va fent i, a viure, que són quatre dies. Jorrrrrrrrrrrrrr!

Article del 03 d'abril de 2005

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates