Caderneres, El Blog del Wuniatu" /> Caderneres | El Blog del Wuniatu" />

« Home | Ferran Sáez ataca de blog nou » | Concurs de pets » | A tu lado semos mutxas » | Pam! Pam! Aeroclub! » | La ràfia » | El mío es peor » | Dopatge municipal » | Los Cinco tornen a l'atac » | Jocs florals » | Meduses » 

dimarts, de juny 21, 2005 

Caderneres

Caderneres, cardaneres, carderneres, cagarneres… potser estem davant una nova branca lingüística: l’ornitononímia. Allò cert és que, amb la protecció de les espècies autòctones, las caderneres s’han introduït dins de Castelló de manera menys agressiva que els estornells o els blaveros. Les falses acàcies, els lledoners, els morerots i les moreres, i uns altres arbres per l’estil aprofiten perquè les caderneres facen niu a la primavera. Ja es nota aquest neguit en els pardals i pardalots, al febrer tot això comença a despertar. Els gats, per exemple, van més alts aquests dos mesos (gener i febrer) i es deixen sentir a miol què vols. Encara és prompte, però, per a les panderoles, tan habituals a Castelló i, especialment, per la nostrada Periplaneta americana, que va de Castelló a Almassora i a Oslo, si cal, que com diu el Pregó, «no volem límits estrets, ni panderoles massa modestes i ací venen per les festes, les obres més funestes» (i les al·ludides tampoc); si la cita no està bé, me-la-bufa-la-gamba.
Però parlava de caderneres i es veu que són incompatibles amb els aparcaments subterranis. Com ho són també els arbres. Fa poc que ha començat la construcció de l’aparcament de la plaça de l’il·lustre patrici castellonenc Don Fernando Herrero Tejedor, i el primer que han caigut han sigut els arbres d’allò que era una ampla extensió on jugaven les criatures, i els arbres de les vores del Paseo de la Amistad (no puc posar barra Passeig de l’Amistat perquè aquestes plaques no estan retolades en bilingüe; no sabem com es dirà en valencià. En francès es diria Boulevard de l’Amitie i en islandès tampoc ho sabem, però ens ho podem inventar: TrespØtesson Kirköstrassessonplatz). En un principi vaig pensar que, —com que, primer havien tret els maons dels escocells—, els arrancarien de manera políticament correcta i l’empresa que gestiona la jardineria municipal, els empraria en uns altres llocs, però no... Ja fa algunes setmanes vaig vore com una retroexcavadora esgallava un (devia ser una prova) i em vaig témer que allò acabaria de mala manera (com que estic apostatant, no puc dir que acabaria com el Rosari de l’Aurora). Efectivament: dimarts passat allà a les 15’30h dels arbres del Paseo de la Amistat només quedaven unes soques tallades a una alçada d’1,5 m, aproximadament. A la nit ja no quedava ni rastre dels arbres als escocells. Els arbres havien esdevingut dues piles enormes: per una banda les branques amb fulles (que dijous passat a primera hora encara estaven al mig de la plaça) i els troncs i la llenya més gruixuda que, com una sinistra pira, els van deixar també enmig de l’antic solar de gronxadors i jocs infantils. Dijous, ja només quedava un muntonet de llenya: amb el fred que fa, era de suposar...
Qualsevol dia d’aquests, els nostres polítics celebraran el dia de l’arbre, llegona en mà o amb un sac de billotes (ei, ei, ei! he dit billotes, no bitllets, no confonem, que són polítics honrats, els nostres), i es faran una foto que ens passaran pels morros tots els diaris. Els nobles patricis, plantant espècies autòctones i donant exemple de l’oxímoron que hem anomenat «desenvolupament sostenible». Però, clar, si fins i tot els ecologistes, com hem pogut veure durant la campanya del Tracta de la No-sé-ben-bé-què Europea, estan d’acord en que es pot contaminar sense nocturnitat, pagant, a l’estil «el que paga, mana» (o contamina), doncs ja ho tenim bé: a contaminar, a desfer-ho tot, després que passen la factureta i a viure que són quatre dies i la condemnació, una eternitat. Xirrip! xirrip! que farien les caderneres (bé, no fan exactament Xirrip! xirrip!, però li he promès a una persona que posaria en l’article Xirrip! xirrip! i així acabem: Xirrip! xirrip!). Muts i al pàrking!

Article del 27 de febrer de 2005, si seré tros de quòniam que aquest tampoc el trobava... Déus del Segre!

He seguit la seua trajectòria i veig que te bona relació amb els animals. No de bades porta el nom del Sant del porquet i les fogueres. La sèrie d'artiques dedicats al xupacabras em va alarmar. Tinc família que te ramats d'ovelles a més no sé si el xupacabras ataca a les persones i les dessuca treient-li'ls la sang. Creu vosté que al darrere del cas
d'El Toro pot estar el xupacabras o algún bitxo de la seua espècie (de la seua no, de la del xupacabras). M'ha dit que al terme de Llucena a un mas que es diu La Pollarosa també s'han vist animals desconeguts. Yo de vosté aniria a investigar a El Toro. Ja se sap quan la gent corre i diu: bou! A córrer tots i totes que vaca segur que és.

Sr. Rajola:
Moltes gràcies pel vostre comentari. Però l'heu posat molt cap a baix, el copie i l'enganxe a l'article Panderoles, xim pum tracatrac i allí us conteste com us mereixeu.
Cordialment,
W.

Publica un comentari

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates