Un llibre de cuina, El Blog del Wuniatu" /> Un llibre de cuina | El Blog del Wuniatu" />

« Home | El retorn de mon tio Toni, el Danonero » | Tres_granotes.jpg  » | Tres granotes, mare, tiene l'arbolé » | condensaci  » | «Condensació», un poema visual » | «Tiresias de la Plana» » | Fisiognòmica » | «El blau de Marja-Maya Jankovic» (article) » | Placa F. Tozzi  » | Sargantana  » 

dissabte, de febrer 19, 2005 

Un llibre de cuina

Segurament creurà el benvolgut lector o lectora, en llegir el títol, que vaig a parlar de l’Anuario gastronómico de la Comunidad Valenciana 2004/2005, que han elaborat i dirigit Antonio Vergara i Ibn Razin, amb mà mestra, i en la nòmina de col·laboradors del qual em compte. Però no, ja que segons afirmava Levante de Castelló, en la Cartelera de divendres, s’està fent ja la segona edició (la primera es presentava dimarts a València), quan el llibre encara no ha arribat a Castelló... Bé, el meu exemplar, sí, i supose que també el de l’amic Nadal Escrig i algun més... però com és molt possible que el llibre es presente a Morella dins de poc, avui parlaré d’un altre.
Es tracta d’un llibre de cuina i de maneres de viure i d’anar per la vida certament antic. El seu autor fou protometge de Carles I del Regne d’Espanya i V d’Alemanya (amb la RDA i tot). Li deien Luis Lobera de Ávila i, pel que expliquen les biografies, li era igual curar una malaltia que treure l’espasa en combat. A més, sembla ser que també era un lector compulsiu i sabia de tot, però especialment de medicina i de dietètica de l’època. No de bades, he trobat aquest llibre molt divertit i he gaudit molt. Ai! Ai! Però encara no he dit ni el títol! Bé, se’n diu El banquete de los nobles caballeros i la última reedició o transcripció (la que m’han regalat) és de 1996 i la va fer l’editorial Sugar R&B.
Quan em regalen un text antic de cuina, el primer que faig és repassar l’índex per comprovar primer si tracta dels meus menjars poeticogastronòmics preferits, com ara bolets, caragols, moniatos, confitures, etc. També hi busque granotes, insectes (per si de cas trobem antigues entomofàgies avui perdudes), etcètera; després llig el llibre sencer. I he de dir, que Lobera de Ávila no m’ha decebut. Ja no només pel que tracta, sinó per la ironia amb que ho fa: Per exemple, recomana pentinar-se el cabell amb insistència després de dormir, per una raó òbvia: «Hase de peinar la cabeça. La causa dello es, que por razón del rascamiento del peine, los poros se abren que estaban tapados con la inmundicia y se exhalan los vapores del celebro que estaban detenidos después del sueño y se asubtilan los espíritus. Y por esto, tener costumbre de peinarse antes de comer y cenar muchas veces, aprovecha mucho a la vista».
Pel que fa a les granotes, Lobera tampoc m’ha decebut i diu coses absolutament al·lucinants. Deu ser que abans devia haver granotes al·lucinògenes o substàncies, en rius i marjals, amb més poder contaminant i psiconàutic que els abocaments d’Ercross al Pantà de Flix i substàncies per l’estil. Faria bé la dreta valenciana en deixar de reclamar el transvasament de l’aigua de l’Ebre, no siga cosa que tota la merda d’Ercross se’n vinga riu avall i acaben els nostres camps de golf o les nostres rajoletes més psiquedèliques que la portada del disc Sergent Peppers dels Beatles (i qui tinga orelles que escolte i qui no, que es lligue una tafarra, o una albarda, a una servidora tant li fa). Bé però no ens anem pels abocaments d’Úbeda i tornem a les granotes de Lobera de Ávila. No són bon menjar. Poden produir alteracions i malalties mooooolt dolentes i si no, llegiu aquest paràgraf: «Yo sería de opinión que sería mejor dexar de usarlas que comerlas por vía de manjar, principalmente aquellas personas que nunca las han usado; e ya que las hayan de comer, han de ser las que siempre estan en las aguas, en ríos o fuentes pedregosas; y hanse de comer las ancas fritas con sal y aceitey con salsa en que entre vinagre o naranja o agraz; porque dice Avicena, que si alguno come el cuerpo o la sangre d’ellas, se apostema y se pone de color plúmbeo y le hace echar esperma hasta que muere». Quines coses que passaven a l’antigor... i tot per menjar granotes. No sé jo ara que passarà si menjàrem granotes de l’Ebre, no sé, no sé...

Article del 10 d'octubre de 2004

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates