Nadal: taula i gasos, El Blog del Wuniatu" /> Nadal: taula i gasos | El Blog del Wuniatu" />

« Home | El pont » | Calamars psicotròpics » | Lowell i la desorientació familiar » | Xirrip, xirrip! (Els estornells) » | Despensa del valencià » | Botànica urbana i funerària » | Una làpida » | Moniatoplàsties » | Un llibre de cuina » | El retorn de mon tio Toni, el Danonero » 

dissabte, de febrer 19, 2005 

Nadal: taula i gasos

Una servidora està plantejant-se seriosament deixar d’escriure bajanades, atès que amb personatges com el bisbe de Sogorb-La Vall d’Alba-Castelló; la presidenta de la Locadèmia Valenciana de la Llengua (que no és que siga covard, sinó que és pepera, directament i per això no li plantarà cara al conseller de Cultura) o l’alcalde de Castelló de la Plana (no sé quins assessors deu tenir que, últimament, cada vegada que obri la boca és per a empastrar-la), ja tenim la quota de destarifos coberta. Què hi farem? Qualsevol dia d’aquests una servidora esdevé estornell mutant i me’n vaig a volar per ahir. Ah, i no es preocupen el lector o la lectora, que no es quedaran cap dia sense riure, a poc que seguisca l’actualitat local, llingüística (sí, sí, llingüístca: derivada del lling i el llang, del xinès) i episcopal... Però deixem-los estar que aquests només volen eixir en la foto i buscar-se propaganda gratuïta: flatus vocis.
Avui parlarem del Nadal i del flato que hem d’evitar si ja tenim taitantos i volem arribar a fer-ne (cosa difícil) taitantos més. En Nadal, lluny de desenvolupar aqueix esperit almivarat, càlid i humà del moniato de Tom Hanks i Polar Express, el que sol ser habitual (a pesar de la gana en el món, els nens que s’apadrinen, el comerç just, les oenetxès, etc.) és afartar-nos com si no menjàrem en tot l’any i deixar la targeta més escurada que l’espill on es mirava Cleopatra molts segles després que els íbers inventaren el valencià. Una fartera d’aquestes pot ser fatal de diverses maneres: hom pot petar com una gla, o bé pot produir gasos i més gasos (més aviat innobles que nobles) i intoxicar-se amb els propi flato. No seria la primera vegada. Un bon amic m’envia un correu electrònic on m’explica la curiosa història dels Premis Darwin, premis instituïts per a individus que, volent o no, es donen mort a ells mateixos de manera tan estúpida que, autoeliminant-se, contribueixen a la selecció i millora de l’espècie humana. És el cas de l’home que (com qualsevol de nosaltres, un any qualsevol per nadal) va morir a causa dels seus propis pets o flatulències. Va ser candidat, aquest home, al Premi Darwin, el 1993 i la notícia, tal i com l’he trobat, no ve datada, però s’assegura que és rigorosament certa. La transcric: «Una dieta terrible i una habitació sense ventilació han sigut les causes principals de la mort d’un home al qual el seu propi gas va matar. No hi havia vap senyal al seu cos, però l’autòpsia va revelar grans quantitats de gas metà en el seu sistema. La seua dieta consistia principalment en llegums i col-i-flor (i algunes altres coses): una combinació perfecta d’aliments. Aparentment, l’home va morir mentre dormia per haver respirat el núvol verinós que surava sobre el seu llit. Si hagués estat fora, o si hagués tingut la finestra oberta, no hagués estat fatal. Però, l’home estava hermèticament tancat en la seua habitació aïllada. Era “...un home obès amb una gran capacitat per a crear (aquest gas perillós)”. Tres dels seus rescatadors emmalaltiren i un va haver de ser hospitalitzat». Així que, si aquest nadal us conviden a una reconfortant olleta de la Plana, amb els seus fesolets tan energètics, a un bullidet de col-i-flor, o a qualsevol altre aliment flatulent, negueu-vos, adduïu qualsevol excusa: que us fa mal el cap, que teniu la tensió alta, que teniu colesterol del malo, etc. Perquè la gastronomia popular pot ser molt dolenta i ja sabeu que el cos és el temple de l’animeta. Així que, no siga cosa que ofegueu l’animeta i amb ella us condemneu al foc etern.
També si viatgeu, heu de tindre cura del que mengeu, a Girona, per exemple, tenen algunes postres que us farien engreixar de seguida i, uns altres, poden contenir altes concentracions de metà. Tanmateix estan boníssims. Si hi aneu, al Carrer de Ballesteries, és on fan les més bones (bé i a casa d’uns amics que mantindré l’anonimat perquè no se’ls ompli la casa de castellonencs golafres). A Girona, encara que siga Catalunya s’hi pot anar sempre, perquè allí també parlen valencià (i català!), tal i com es dedueix dels textos de la pàgina gastronòmica de costabrava.org, que assenyala: «La ciutat de Girona fou vila ibèrica i romana, i una de les més importants ciutats de la Catalunya medieval, amb un remarcable pes de les farines i els seus derivats i de la carn: encara avui, els seus mercats i fires de bestiar són importants. Diem, a tall de curiositat, que ja en els temps de la Catalunya independent, la ciutat de Girona tenia el càrrec municipal de mostassaf, dedicat a vetllar la possible existència de fraus i la qualitat dels productes alimentaris.». O siga que, com deia, parlen valencià i català, igual que a Lleida, si hem de fer cas als criteris filològics de l’alcalde de Castelló de la Plana i, pel que fa a les flatulències i la rebosteria, la culpa, segons la mateixa font, el clergat: «Potser a causa del pes específic de l'element eclesiàstic en aquesta ciutat de canonges catedralicis, preveres i convents, la seva dolceria és important, ja que, a més dels dolços del repertori comú -bunyols, coques, braços de gitano...-, a la ciutat de Girona es creà el xuixo, un dels pastissos més populars de tot el país, i s'hi elaboren bescuits, pets de bisbe, bombons de músic, etc.». I és que no hi ha cosa més dolça que un canoge catedralici a tocar de l’estat francès, estat de gràcia per la seua igualdat, legalitat i fraternitat... Compte amb el que mengeu, no sigueu goluts... xuixo!

Article del 19 de desembre de 2004

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates