Evocació de Tonetti, El Blog del Wuniatu" /> Evocació de Tonetti | El Blog del Wuniatu" />

« Home | Nadal: taula i gasos » | El pont » | Calamars psicotròpics » | Lowell i la desorientació familiar » | Xirrip, xirrip! (Els estornells) » | Despensa del valencià » | Botànica urbana i funerària » | Una làpida » | Moniatoplàsties » | Un llibre de cuina » 

dissabte, de febrer 19, 2005 

Evocació de Tonetti

Em pregunten alguns lectors i lectores si estic fotut, perquè feia temps que no escrivia a Levante de Castellón. Doncs no. Passa que, entre vacances de Nadal i grip sense solució de continuïtat, la cosa s’ha estirat més del que una servidora havia previst. Moltes gràcies a la gent que ha preguntat, els que no han preguntat serà perquè ho sabrien o estarien en la cornucòpia, jo què se...
El pròxim 20-F farà un any que ens va deixar un dels millors pallassos de l’estat espanyol, si exceptuem alguns ministres de Defensa, José Villa del Río, més conegut com Tonetti. Tonetti va fundar la Rondalla Katiuska (que podia tocar fins i tot amb el terra entollat) i, amb el seu germà Manolo, los Hermanos Tonetti, i, al seu torn, la parella de germans, los Hermanos Tonetti van fundar el Circ Atlas, el més seriós competidor del Circ Americà, si hem de fer cas a una necrològica que va signar Carlos Bacigalupe. Els Tonetti van actuar algunes vegades a Castelló, demostrant el seu hacendado castellonerismo, i el seu insuperable mestratge en ser mantenidors de la comèdia de l’art en la seua vis més còmica i, per emprar paraules que portaran cua, patopoiètica. Eren la quinta o la sisena essència del clown, el pallasso ruc i l’august o pallasso intel·lectual, principis complementaris i, alhora oposats, com Ortega i Gasset, Cernuda i Velasco o Serrano i Súñer. José Villa, el Tonetti menys intel·lectual, el clown, segons ens explica també Bacigalupe, tenia una secreta passió per tot allò relacionat amb les paraules i les llengües. De fet, encara anava més lluny: alguns dies al mercat, uns altres a la plaça, i, en sa casa d’Algete, assenyala el cronista, oficiava fins i tot de poeta: «y allí dió rienda suelta a su imaginación enhebrando versos sentidos y profundos...». Al plorat Tonetti li agradaven les paraules que porten, o portaran cua, com la patopeia abans i abans d’ahir esmentada, o la batracomiomàquia, que és un dels cims insuperables del notable joc lingüístic del scrabble. La batracomiomàquia, que és una metaforització de l’activitat grega de fer lluitar una granota i un ratolí, la practicava Tonetti amb selectes granotes d’aiguamoll valencià encara no destrossat per l’especulació urbanística i els camps de golf, amb ratetes de caragolet, però igualment marditoj roedorej i, la patopeia, amb ànecs muts que només refilen en certes nits, com els més enlairats rossinyols que van a França, rossinyols... També, diuen les llengües vespertines, era un mestre en fer la O (oberta: c i tancada: o) amb un canut, però no és qüestió de parlar aquí de fumar marihuana.
Un informador ben informat i amb la formació adient, res de infalundios, em comenta que, entre les paraules amb cua de Tonetti, es podrien destacar, per exemple, una follada, que no és el que alguna mente o frese calenturienta podria pensar, sinó, segons Román Pardalino (un senyor que parlava com parla el pueblo a su vecino, autor del conegut betts-eller El pardo en la palabra), una «panada de pasta de full», vaja un hojaldre, que no és un ojal fet per una madre, sinó un pastisset, passalacabra. De la mateixa manera, a Tonetti, li agradava explicar que, encara que els diccionaris catalans diguen que l’azot és el nitrogen, realment, la Señorita Peppis, molt amiga de Tonetti, sentenciava, aún más, que és una mena de cop de fuet, però el fuet català no és l’espetec de Can Tarradellas, ni del Pla Urbanístic de Sant Gregori (Borriana), sinó un látigo, com el de Indiana Jones y el aparcamiento maldito o Indiana Jones y malditos aparcamientos. D’azot, ix azotina, passalacabra, que, igualment, no és un compost de nitrat sòdic, carbó sofre i petroli, sinó el que se solia infringir als xiquets quan es portaven malament, i l’educació no havia estat malmesa ni pels procediments pedagògics dels dimonis dels lliurepensadors socialistes, ni per l’ofegament de l’ensenyament públic durant l’octano popular. És el mateix que proclamen, en matèria filològica, els bisbes, que coincideixen ideològicament amb els Hermanos Tonetti: el placer, per exemple, no és una cotxinada, sinó allò relatiu a la plaça i allà on hi ha una plaça, hi ha arbres: els arbres placers i als arbres placers s’ajoquen els estornells: els estornells entre els placers ocults. Piu! Piu! Els estornells en quina llengua piulen? Perquè, si bollar és fer bombolles una mata de peix, com ara les sardines, blub! blub! els estornells segur que diuen coses. Per això al ficus placer de la Plaça de Maria Agustina han instal·lat un emissor d’uns crits molt estranys i espaordidors que té com a receptors els estornells i els vianants, com a codi, una cosa estranya que només l’entranyable Tonetti sabria desentranyar i, com a canal, l’aire atmosfèric i gasós de la Plana. És una llàstima que, encara que vellets i malalts, els pallassos, com Tonetti, es morguen. Però el pallasso, com la matèria orgàsmica, inorgàsmica o de plàstic, o la lingüística, o l’estructuralisme, o la Banda de l’Empastre, ni es creen ni es destrueixen i, de seguida, apareix un fotimer de càndidsdats a ocupar la seua plaça o assessoria, depèn. Bon any i, com sempre, Pròspero Merimée.

Article del 23 de gener de 2005

(Per aquest article, José Luis Tirado, Josety, assessor cultural de l'ex alcalde de Castelló de la Plana, José Luis Gimeno Ferrer, per poc no m'hòstia pel carrer Governador a l'alçada de la Plaça de Cardona Vives) Ke se sepa!

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates