Està endiluviando en Bielorússia, El Blog del Wuniatu" /> Està endiluviando en Bielorússia | El Blog del Wuniatu" />

« Home | El guardián entre el blavero » | Xampol·lion de la Plana » | Un «espanto», patrimoni cultural » | Evocació de Tonetti » | Nadal: taula i gasos » | El pont » | Calamars psicotròpics » | Lowell i la desorientació familiar » | Xirrip, xirrip! (Els estornells) » | Despensa del valencià » 

dissabte, de febrer 19, 2005 

Està endiluviando en Bielorússia

Ohhhhhhhhhh! Ohhhhhhhhhh! Està endiluviando en Bielorússia −que no s’ha de confondre amb Vilerorússia− i ja quasi és Magdalena en el Corte Irlandès. Serà cosa d’emigrar cap a terres més nòrdiques on diuen que la gent és culta, lliure, tripartita i no tira petards... Perquè ací els petards ocupen tota la esfera de la vida pública i cansa tant de petard ben falcat i afaiçonat en el microscosmos codonyeril. És temps, també, que la natura desperte (ja hi ha ametllers tímidament florits) i, per tant, és temps d’amanir la matxinax i començar a sulfaxtarx, perquè aviat eixiran insectes i cuquex nociux per la noxtra agriculturax, com la moxca del Mexditerraxni i si enguany també se’nx va la collitax en orrix, doncx l’hem cagada, paxtoret!
Capficat per aquestes cabòries, he perdut la inspiració i he demanat a un bon amic que em passara un llistat de temes sobre els quals poder escriure. I l’amic diu: «Està endiluviando en Bielorússia» i jo li dic: «Ah, sí!» i amb la meua resposta, ell exclama: «Ah, sí!, eres tu!» (que és com si hagués dit: «Ensenya la patita por debaqo de la pwerta» i jo, en ensenyar mi patita por debaqo de la pwerta, hagués sigut reconegut pel meu amic). Reconegut amb aquest sistema de criptomissatgeria, rep ràpidament el llistat de marres dels temes sobre els quals escriure i em proposa: a) «De Maria Magdalena (només per a fotre...)» i jo dic, norrr! Norrrrrrrr! no embrutem el basto que ja quasi és Magdalena en el Corte Irlandès i la Magdalena, com vostès saben, és la festa més friqui de les que es fan i es desfan, perquè, segons les estadístiques (que no menteixen mai), és la festa on més vegades la balladora quan balla sempre mira al ballador. La raó? Molt senzilla: per si li penja o no li penja la nòmina de l’assessor! Segon tema: b) «De què està fent ara mateix Kimeno, se n'haurà anat a Mikonos?» I jo, m’imagine Kimeno, sobre la koberta d’un vaixell, solcant les plàcides aigües del mar Ekeo, amb aqueix aroma de Andros, tan seu, tan especial; amb un fons musical de Sir Tacki (cosí llunya de Camamirla Parker-Bowles i emparentat amb Ray Conniff, Ray Charles i Man Ray alhora, això rai, Rainman!) que ni te kwento i uns corifeus (o turiferaris) lloant la riquesa lingüística de la Mediterrània (cornisa del nord i cornisa del sud, crisol asendrado de la cultura occidental, patrimoni i riquesa dels nostres avantpassats amb talent o sense, d’aqueix castellonerismo hel·lesponticoliberal que exalta mites franquistes...), ben allunyada de los intereses bastardos. A estones lliures, Kimeno, es tomba en una «tombona» de la coberta Promenade i llegeix un llibre en anglès, llengua britànica donde las haya: Writing for Self-discovery, de Myra Schneider i John Killick (el famós novel·lista autor de l’internacional best-seller, traduït, fins i tot al valencià de la Locadèmia: Los dictámenes del Killickmanjaro). Writing for Self-discovery, té el ISBN: 1-86204-205-5 i es pot adquirir al Regne Unit per 8,99 lliures extrafines; als EUA per 14,95 dòlars USA i un titot per al dia d’Acció de Gràcies i al Canadà per 20,99 dòlars canadencs i una propina per a la beneficència de la policia muntada del Canadà (aquells que mai van gastar la Sanglas, ni res paregut, sempre a cavall amb un barret que t’hi cagues). Kimeno, llig tranquil·lament la pàgina 114: «We are each of us born into a country with a native language and culture. Within that country and culture we are born into a class or caste or distinctive social grouping. The economic circumstancies of our family (or in the case of orphans the very lack of a family) will have a profound effect on our upbringing and educational opportunities». Ara Kimeno es grata el cap i decideix nomenar un nou assessor. El vaixell arriba a una platja on es conserva una petjada fòssil de quan els aqueus ho urbanitzaven tot: és la petjada fòssil o peudolit d’Anthony Quinn en la pel·lícula El vial de Cassandra, que unia Mikonos amb Trufikonos (de xocolata i nata, preferentment) pel nord, això sí.
El meu amic m’envia nous temes mentre continua endiluviando en Bielorússia: «De les dificultats de certes espècies de mosquit per trobar parella ? Del perill que comporta la ingesta compulsiva de tramussos i cacaus? De la qualitat del paper d'embolicar coses? El Xupacabras vota? De l'apassionant vida dels equinoderms? Dels teclats de les màquines d'escriure? De la voluntat ferma d'aprendre francès? Dels phantasmes? De la primera guerra mundial?». No ho sé, ja vaig per la línia 44, columna 93-94-99-101 i es pot donar l’article per acabar mentre... està endiluviando en Bielorússia.

Article del 20 de febrer de 2005
(Miquel Palomero assegura que ens estem ratllant al límit; haurem de consultar el nostre psiquiatre favorit...)

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates