El pont, El Blog del Wuniatu" /> El pont | El Blog del Wuniatu" />

« Home | Calamars psicotròpics » | Lowell i la desorientació familiar » | Xirrip, xirrip! (Els estornells) » | Despensa del valencià » | Botànica urbana i funerària » | Una làpida » | Moniatoplàsties » | Un llibre de cuina » | El retorn de mon tio Toni, el Danonero » | Tres_granotes.jpg  » 

dissabte, de febrer 19, 2005 

El pont

Acabem de passar un pont dels llarguets i la gent que se n’ha anat de viatge, o un amic meu de Borriol, que s’ha quedat a casa amb la dona i els xiquets, es queixen que ha plogut, que ha caigut molta aigua. La veritat, com més va, menys entens el gènere humà. Els ponts, com tothom sap, serveixen perquè passe l’aigua per sota i què és un pont sense aigua? Doncs, imagine, que serà una construcció per travessar el Riu Sec, que és el riu que tenim a Castelló, o coses semblants. Que al pont li cal aigua, ja ho sabíem des de xicotets, quan a l’escola ens ensenyaven aquell bonic poema (que ara no recorde si era d’Amado Nervo, de Gabriela Mistral o d’algun coent per l’estil): «Qué bonito se ve el puent,e / de piedra sobre el río, / abajo la corriente, / arriba el caserío». Anys més tard, durant la Transició, que va ser un empastre i així ens va com ens va amb aquests demòcrates de nova planta, que són els peperos: la democràcia és fer el que ells volen i si no fas el que ells volen, no eres un demòcrata; anys més tard ja dic, es va posar de moda un grup que recollia, en les lletres de les seues cançons, l’essència més prístina de l’Ejpanya del ministre José Bono, aqueixa Ejpanya que cap tota dins de la Constitució i dins dels atrotinats murs de l’Alcàsser de Toledo: es deien La Charanga del Tío Honorio i tenien una cançó (escatològica, això sí) sobre el pont (aquest també era en singular, es veu que els únics ponts que hi ha en plural són els de Madison County). Doncs bé, la lletra aquella de la Charanga del Tío Honorio, deia textualment: «Cuatr’ojos que tiene el puente (bis) / yo tengo tres solamente / dos d’ellos son pa mira’te / y el otro pa’cer de vientre». Ja sé que no deuria escriure aquestes coses de tan mal gust, però què hi farem, les coses són així. La gent, encara amb cinc dies de festa, va i es queixa.
A més, l’aigua d’aquests dies, ens ha vingut com ploguda del cel (que per això era pluja i no una altra cosa). Aprofitarà per al camp i totes aquestes coses i suposarà una injecció del líquid element per als nostres aqüífers soterranis tan salinitzats. Potser també arribe una mica d’aigua a les Coves de Miravet i la lenta agonia de la gamba de Miravet dure unes setmanes més, perquè les màquines dels especuladors no solen treballar en dies de pluja... A l’horta, al tarongerar, supose, la pluja haurà rentat els arbres i les clementines de plaguicides i de productes fitosanitaris, d’aquests tan perillosos (que hauran anat a parar als aqüífers soterranis, i ens els acabarem bevent... Són perillosos aquests productes, podrien ser fins i tot letals, sobretot uns que acaben en ax; com per exemple, alguns termes de la lògica i, específicament, de la Tercera regla d’inferència del CP1, o siga, la denominada «Introducció de l’universal», que diu el següent (copie i enganxe, que jo d’aquestes coses estic prou peix i després tot se sap): «1) n Au 2) n+1 "x Ax I " 3) u és una variable tal que no apareix lliure en cap premissa». Uiuiuiuiuiiiiiiii! Deixem la lògica que açò s’embruta!
A Castelló de la Plana, aquesta pluja no ha aprofitat per a res, vull dir que la neteja pontifical s’ha notat ben poc. A sota dels arbres on pernocten els ocells vileros i els estols de lluents, metàl•lics, estornells, l’aigua, les fulles seques i les deposicions nocturnes de l’aviram han conformat una pel•lícula fastigosa i altament perillosa per a la gent que tenim tendència a relliscar. Afortunadament, he posat en pràctica dues regles de lògica meteorològica que em funcionen prou bé per no relliscar en aquests dies: a) Fer com fa ma tia, i no eixir de casa si no és absolutament necessari i b) Posar-me unes sabates de la marca Lloyd que vaig comprar aquest estiu a Mallorca. A la meua amiga Laia Climent, filla del benvolgut editor Eliseu Climent, li agraden més les Camper, i se’n compra un fum quan va a Mallorca; però jo preferisc no relliscar i gaste les Lloyd que a mi em donen molt bon resultat. No fotem, que ja no tenim edat de bacs i trompades. Finalment, ara que parlem d’aigua i d’estornells, els contaré un acudit que m’han explicat d’estornells, aigua i una pobra granoteta (no és escatològic). Diu així: «Hi ha una parella d’estornells dalt d’una branca d’un lledoner (o del ficus de Maria Agustina) amb una granoteta (si és de la Marjal de Castelló o del Quadro de Santiago, de Benicàssim, això ja no ho diu l’acudit). De sobte, la granoteta pega un bot amb molta embranzida i s’estampa contra el terra, fotent-se una trompada d’aquelles letals o d’antologia. Els estornells es miren entre ells (es veu que són parella, matrimoni o el que siga) i un li diu a l’altra o l’altra li diu a l’altre: no creus que ja seria hora que li diguérem que és adoptada?». S’ha acabat el pont, s’ha acabat l’article i qui vulgue que es queixe, que per això diuen que vivim en democràcia.

Article del 12 de desembre de 2004

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates