El guardián entre el blavero, El Blog del Wuniatu" /> El guardián entre el blavero | El Blog del Wuniatu" />

« Home | Xampol·lion de la Plana » | Un «espanto», patrimoni cultural » | Evocació de Tonetti » | Nadal: taula i gasos » | El pont » | Calamars psicotròpics » | Lowell i la desorientació familiar » | Xirrip, xirrip! (Els estornells) » | Despensa del valencià » | Botànica urbana i funerària » 

dissabte, de febrer 19, 2005 

El guardián entre el blavero

«El guardián entre el blavero» no és cap llibre de Salinger, no s’espante la parròquia, que no vaig a fer de crític literari, no. És una tontonomàsia simbòlica. Ara que sembla a punt de desaparèixer el Museu de Ciències Naturals d’Onda, caldria fer una serena reflexió, allunyada de «Los intereses bastardos», expressió homònima de la mateixa novel·la de Gustave Blauvert, i contribuir al ressopó de la Ciutat de les Llengües. Així, vull fer algunes propostes que, por «verdaderas triquinyuelas y auténticos malabares», no haurien de caure en saco roto barra sac foradat, ni, malpensats com som, fer que ens miraren per la rabadilla del ojo... (en afortunades expressions castisses recollides de la ingesta compulsiva de certa terratremolvisió local). Per tant, amb un afany constructiu (com el que anima a les nostres empreses del ram de l’especulació immobiliària), una servidora, humilment proposaria dues coses:
1. Com ja ha apuntat algun especialista, la Ciutat de les Llengües de Castellazo/Castanyazo de la Plana ha de comptar amb un museu ad hoc per fer-hi el badoc. Propose a les senyories i senyorius acadèmics de l’Acadèmia Val€nciana de la Nòmina que facen donació de les seues llengües. Si se les han d’extirpar en vida o no, això ja serà a voluptat o ciclamen de cada senyoria o senyoriu. Les llengües seran estudiades amb moderns sistemes i enginyosos enginys d’enginyeria genètica. Posteriorment, s’exhibiran en flascons de vidre, conservades en formol. Cada flascó durà el seu corresponent pannell informatiu redactat en la normativa que cada senyoria o senyoriu determine. Fins i tot, si és voluptat d’algun acadèmic, l’òrgan i el líquid conservant es podran tintar amb blau de metilè. Les dissolucions amb tintures roges estan absoluta i innegociablement proscrites.
2. Per donar exemple, una servidora també s’ofereix a donar a la ciència (verbidesgràcia) com hogaño o castaño, no només la seua llengua, sinó el seu cos sencer, de la tipologia fisiognòmica «danone». Això és: blandusco, blandengue i too sheno d’entropessones (ara com ara, que la tanatopraxi, com vostès saben, fa meravelles). Només pose una condició: que m’embalsame o momifique el poeta, forense, conseller i solleric de pro, Alolejos Font de Mora (això sí que seria estar en buenas manos). Si fóra possible i atès el meu catalanisme irreductible i abastament declarat, se’m podria abillar de Timbaler del Bruc, del Senyor Aquell de Banyoles (una passadeta de betum faria meravelles) o de barretinaire de castell de tres de deu (10+10+10 = 30) amb folre i manilla (pa manilla, la d’una servidora). Els meus hereus (i/o genteta que en els segles a venir barra vindre tingueren la barra exhibir un DNA o una estructura cromosòmica semblant a la d’aquest humil birla (Celeiro dixit) juntalletres envidiosatxo) queden desautoritzats a reclamar la meua retirada o inhumació. Només en cas d’un atac de destrucció massiva d’arnes i arnadís, s’autoritza la incineració i escombratge posterior de les cendres. La postura hauria de ser braços enlaire amb un angle que formara o formàs o formès una formosa semblança amb la Y (i grega), com a escarni per l’expulsió d’aquesta lletra i de la ñ (amb lo senzill que és escriure ñe, ñe, ñe, ñe! com a monomandotopeia de rebuig i menyspreu, en comptes de la complicació de nye, nye, nye, nye, nyeeee!)de l’alfabet català. No obstant això, si algun amic o amiga vol fer el mateix numeret, sempre es pot negociar un grup taxidèrmic a manera de dígraf. Això sí, cal unificar criteris en l’abillamenta i l’urna de vidre hauria de ser el doble de gran. I si de passada, dissequen algun agapornis, doncs quedaria d’allò més bonic, pinturero, exòtic i tropical.
Fins aquí les aportacions aportables fugint de verdaderas triquinyuelas y auténticos malabares y de los intereses bastardos. La setmana que ve, si el periòdic ho permet, i amb permís de l’autoritat (lingüística), comentaré una recepta de fardatxo amb pisto o samfaina que he llegit recentment. O no, ja veurem, que el que fa el que li dóna la gana no està obligat a res i res no l’obliga, tret de verdaderas triquinyuelas y auténticos malabares.

Article del 13 de febrer de 2005

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates