Calamars psicotròpics, El Blog del Wuniatu" /> Calamars psicotròpics | El Blog del Wuniatu" />

« Home | Lowell i la desorientació familiar » | Xirrip, xirrip! (Els estornells) » | Despensa del valencià » | Botànica urbana i funerària » | Una làpida » | Moniatoplàsties » | Un llibre de cuina » | El retorn de mon tio Toni, el Danonero » | Tres_granotes.jpg  » | Tres granotes, mare, tiene l'arbolé » 

dissabte, de febrer 19, 2005 

Calamars psicotròpics

Des que Andy Warhol va enlairar el pot d’una certa sopa, d’una marca rival a les sopetes (també de llauna) de la senyora de John Kerry, el pot, la llanda, la llauna… va entrar en la categoria d’objecte d’art. La llauna, però, és anterior a Andy Warhol i per poc no fa desaparèixer les engerres de frito i uns altres procediments casolans per conservar els aliments.
De llaunes n’hi ha de tota mena i contingut. Perquè la llauna és com el gerro de la filosofia xinesa: importa tant el continent (cas Warhol) com el contingut (cas berberetxos, cloïsses, tonyina, fabada, callos, etc.). Curiosament, aquesta setmana, no fóra cosa que el pont em pillara amb el rebost i la nevera més neta que una patena, vaig fer una compra a Merca-dona; que no sé per què es diu així, perquè els homes també hi comprem i aquest nom sembla una discriminació de gènere. Deu ser per compensar la denominació itifàl·lica de Cap-rabo. Entre les coses que vaig comprar hi havia unes llaunetes de calamars farcits amb oli d’oliva.
Estava cruspint-me una llandeta d’aperitiu de calamars, aqueix mol·lusc cefalòpode marí, que, a diferència des caragols terrestres no és hermasofrito, amb uns amics, abans d’entaular-nos amb l’artilleria pesant, quan el telenotícies informa que allà als països boreals de la Península Ibèrica o Regne d’Espanya, han trobat una partida de calamars congelats farcits de cocaïna: La cocaïna, com vostès sabran, és una droga molt dolenta, treta de la planta vegetal Erythroxylum coca, que dóna títol a la cançó de J. J. Cale, Cocaine i servia, abans que arribés a la Velvet Underground, als nadius de certes parts de Sud-Amèrica per fer la feina més contents que un gínjol i enganyar la panxa quan no tenien amb què omplir-la. Aquí és una droga molt destructiva que es veu que et deixa el cervell més ratllat que una paella de teflon escurada amb una espongeta nanas. La monarquia espanyola prenia coca mitjançant el Vi Mariani, llançat al mercat el 1863 pel senyor Angelo Mariani, natural de Còrsega, segons el llibre de Richard Rudgley, Enciclopedia de la substancias psicoactivas (pàg. 105): «El vino Mariani fue paladeado con entusiasmo por muchas personalidades, incluso de la realeza, como la reina Victoria, el rey Alfonso XIII de España, Alberto I, príncipe de Mónaco, Jorge I, rey de Grecia, y el sha de Persia». El mateix autor afirma que «El papa Pío X también era un entusiasta y León XII otorgó a Mariani una medalla de oro en agradecimiento. El cardenal Laavigerie escribió este, en cierto modo perverso, comentario: “Su coca de América da a mis sacerdotes europeos la fuerza para civilizar Asia y África”». Jorrrrrrr!
Ràpidament, espaordits per allò que podíem estar menjant, vam recuperar la caixa de cartró de la bossa del fem i ens vam quedar molt més tranquils: «Peso neto 112 g. Peso escurrido 72 g. Capacidad 120 ml. Ingredientes: Calamares, aceite de oliva y sal. Consumir peferentemente: Ver en la solapa». No vam mirar en cap «solapa», perquè cap dels comensals duia ni americana ni corbata. Així que ens vam acabar els calamars sense mirar les solapes.
Com que plovia i no era cosa d’agafar un refredat, com si fórem una colla d’agüeles, vam connectar l’estufeta de resistència electrònica i ens vam posar a jugar al scrabble amb una música suau i agradosa de Jordi Savall de fons. La conversa, mentre fèiem la partideta, va anar per l’etiquetatge i per on anirem a parar si al mercat es posaren en circulació llandetes de calamars farcits de cocaïna, cocido madrilenyo al costo del Rif, Amanites muscàries en almívar o infusions «Col·locones de Oro». Marededéu senyor! Va exclamar algú de nosaltres, mentre completava una paraula de set lletres. On anirem a parar! Doncs és molt senzill, com tot, és cosa d’etiquetar bé els productes i advertir els potencials consumidors i consumidores del que es poden fotre i els efectes secundaris que poden experimentar. Es podria fer amb prospectes, com si foren medicaments, o directament a la caixa. Per exemple, una taula d’informació nutricional de calamars a la coca podria ser la següent: «Valor nominal por cada 100 g.de calamares farcidos de coca. Valor enerquètico: 3.000 Kcol·locàsias/ 5.910 Kj. Alcaloides: 14, si fa o no fa. Hidratos psicoativos: 3 g. de los cuales: Col·locones en colorines: 0,5 g. Eufòria i marxa per un tubo: 2 g. Residuo seco: 1 g. La ingesta de 25 gramos de calamares satisface las cantidad recomendada por la Unión Europea i la FAO para un mes. L’assegurança de Federico Trillo no cobria embriaguesa per aquests calamars. Una vez abierto se recomienda ponerlo en un platito y no meterse los calamares por la nariz, que fa molt de poble i us podríeu ofegar, etc.» Per exemple, i parlant de llandetes, un altre dia podríem comentar el Paté El Casal, con fibra alimenticia, 90% libre de grasa, bajo en calorías, i la relació d’aquest amb els Casals Jaume I i V d’Alemanya...

Article del 05 de desembre de 2004

Deu meu senyort... em faig creus de la retranca i la verbalització del teu sub-conscient... em plau adonarme compte de que encara n' hian gents que son capaços de sorpendrem... et feliçito... seré un fidel fan... dels teus somnis.

Publica un comentari

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates