Botànica urbana i funerària, El Blog del Wuniatu" /> Botànica urbana i funerària | El Blog del Wuniatu" />

« Home | Una làpida » | Moniatoplàsties » | Un llibre de cuina » | El retorn de mon tio Toni, el Danonero » | Tres_granotes.jpg  » | Tres granotes, mare, tiene l'arbolé » | condensaci  » | «Condensació», un poema visual » | «Tiresias de la Plana» » | Fisiognòmica » 

dissabte, de febrer 19, 2005 

Botànica urbana i funerària

Sembla que tot està amanit per a la construcció del nou cementeri municipal. Reprenc, aquesta setmana, la temàtica funerària, no sense abans agrair als bons amics Carles Bellver Torlà, que, per la imaginació que desborda la seua narrativa, mereixeria l’apel·latiu del Lovecraft de la Plana, i a Carme Garcia Carme (l’amiga del nom cap-i-cua) les aportacions que m’han fet sobre la Mano Negra. Un ignorant, com una servidora, desconeixia aquestes coses, i els bons amics m’han descobert unes truculències fantàstiques, dignes de Jan Potocki, l’escriptor del «Manuscrit trobat a Saragossa». Quina sort! Perquè si l’arriba a trobar a Salamanca, no hagués pogut escriure aquesta novel·la extraordinària!
No sé com serà el nou cementeri, però de la manera en què evoluciona Castelló de la Plana, estic convençut que serà un empastre, com tantes i tantes actuacions (jo diria agressions) urbanístiques que pateix la ciutat. En fi, potser algun dia, si la ciutadania conscient es decideix, acabem amb tant de deslligo. El nou cementeri m’ha fet recordar un llibre, molt xicotet i breu, que ensenya a fer aquestes coses bé; si més no, en l’assumpte de l’ornamentació vegetal dels cementeris. Es tracta dels «Principios de botánica funeraria» de Celestino Barallat. Adoneu-vos que amb el cognom de Barallat i amb el d’aquesta ignorant servidora (Albalat) també es pot fer ludolingüística anagramàtica: de Barallat podem extreure: B-Albalat o siga, que si creiérem en la reencarnació, potser el senyor Celestí B-Albalat/Barallat potser seria una versió beta del qui açò escriu.
Parla, Barallat, en el llibre, edició de 1835, de la integració del cementeri en el paisatge, de no trencar l’harmonia natural. Per exemple, en parlar de la perspectiva adverteix: «El arquitecto paisajista André alaba de un modo especial el cementerio de Spring Grove en Cincinnati, porque las tumbas se encuentran allí colocadas de manera tan hábil y tan discreta que no rompen en ninguna parte la unidad del paisaje. Este es uno de los secretos que debe buscarse en el arreglo de un parque fúnebre...». Però, on realment és un mestre Barallat, és en parlar-nos del simbolisme i la disposició de les plantes en el cementeri, que considera un tot organitzat i harmònic, on la disposició de cada element està profundament estudiada. Aquí a Castelló, si parlarem de la botànica urbana hauríem d’estirar-li les orelles a algú, puix en moltes voreres i voravies, no sé a quin cervell privilegiat se li va ocórrer plantar olivelles, allò que en castellà se’n diu aligústre, i que fa unes pilotetes negres que taquen els cotxes d’allò més. I més ara, que el 80% dels cotxes són de color platejat, quin prodigi! També s’han plantat, en zones d’aparcaments de la nostra ciutat, moreres que fan fruit, en comptes de morerots, i quan arriba el temps de les móres, l’empastre és, també, majúscul. Un altre arbre que tampoc hauria de plantar-se a l’interior de la ciutat és el lledoner. No li busqueu tres peus al gats, ni simbolismes codonyerils. La raó és ben senzilla, no sé per quina estranya raó, als pardals vileros o teuladins els agrada molt ajocar-se als lledoners i, a l’endemà, la superfície de sota (comptant-t’hi els cotxes) apareix com nevada, com de postaleta de nadal amb floquets àcids. I és que el verd és necessari, però també s’ha de saber com i on col·locar-lo. Com bé ens ensenyava el senyor Barallat en el seu llibret fa quasi 170 anys (es diu molt prompte aquesta xifra), el bon gust no està renyit amb la part més trista de la vida. Mireu com parlava de la palmera, tan nostrada: «La palmera, según dicen los Árabes, puede durar de dos á trescientos años, y esto hace que á la simbólica de la renovación se reuna también el sentido de la permanencia. Algunos significados secundarios que han dado los simbolistas á la palmera, pueden tener aplicación a los recintos fúnebres, como por ejemplo, salud, conservación, amor, fecundidad, etc. El modo cadencioso y constante de elevarse echando nuevos brotes y no soltando, sino parcialmente los antiguos, ha sido causa bastante para justificar la reverencia dada á las palmeras por los pueblos Orientales, y después de ellos por los pueblos de Occidente». Hauríem d’aprendre aquestes lliçons.

Article del 07 de novembre de 2004

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates