« Home | Placa F. Tozzi  » | Sargantana  » | De tornada » | Poema visual del blau de Maya » | Catàlisi blava de Maya Jankovic » | L'orquídia » | «Tractat del caos» » | La marieta » | marietaw  » 

diumenge, d’agost 15, 2004 

«El blau de Marja-Maya Jankovic» (article)

Com havia anunciat abans d'anar-me'n de vacances, aquest és l'article «El blau de Marja-Maya Jankovic», que es va publicar diumenge 27 de juny de 2004 al diari Levante de Castelló. És una llàstima, però el poema visual al final va resultar (sobre el paper, mai millor dit) una foto de Llucena. He d'agrair a la bona amiga Anna Arnau, de Castelló d'Empúries, un missatge on em deia que el poema visual li havia agradat tant, que se l'ha imprés i se l'ha penjat al despatx. Gràcies, reina!!

«El passat dia 11 de juny, al recuperat Cau de l'Art de Llucena, que va fundar Miquel Peris i Segarra; el millor poeta castellonenc del segle XX, i que ara regenten Jesús Broch Selfa i la seua companya Eloïsa, vam assistir a la inauguració de l'exposició de ceres de l'artista serbiocastellonenca Marja-Maya Jankovic.
Jesús, com sempre des de fa dos anys, em va clavar en un compromís. Havia de recitar alguna cosa per Maya, de la mateixa manera que l'any passat vaig recitar el poema de Miquel Peris a Ripollés, durant la festa d'inauguració de l'exposició de fotografies de Ripo que havia fet Joan Antoni Vicent, oncle de la meua benvolguda amiga i companya a la Universitat Jaume I, Roser Llusar Vicent i germà de l'escriptor (i tanmateix amic, Manuel Vicent, probablement qui millor ha novel·lat València).
Doncs bé, vaig haver de fer un poema de memòria, sobre el record que tenia dels quadres de Maya a l'exposició de Bancaixa i de quan la vaig conèixer a l'exposició col·lectiva de poesia visual que vam fer a Pictograma JC. Beltrán, MJ. Montía, N. Salvador i una servidora. Jo hi vaig exposar un muntatge amb tot de caragols morts, bolets, taràntules i avions sobre l'aeroport de la Vilanova i Maya ho va interpretar com un al·legat contra la guerra: també tenia raó. L'oposició contra l'aeroport de la Vilanova és una guerra pacífica contra la destrucció de la nostra terra, contra la lacra de l'especulació, etcètera.
Així que vaig fer el poema i vaig pensar en el blau, en el blau dallat per les falzies, en el blau de les campanilleres a l'estiu, en el blau del seus ulls, en el blau del mar, en el blau del cel, en la llibertat de tots els blaus. No obstant això, ja sabeu que les paraules són sempre imperfectes i, encara que a Maya li ha agradat molt el meu poema, (no de bades havia passat el
nihil obstat de Carmen María Serrano i de Xesca Salazar), és millor que aneu a veure l'exposició a Llucena i que us deliteu amb la muntanya de l'interior abans que se la carreguen. Quan vaig pujar a l'ambó per recitar el poema, se sentien les granotes del riu i cantaven els rossinyols. Ho vaig dir ben clar: amb aquella simfonia i la pintura de Maya, sobrava la imperfecta poesia (tot i que he d'agrair i celebrar els versos d'un jove poeta de Llucena amb un futur molt prometedor: Romà Bernad, que va recitar uns haikús inspirats per Llucena i em va dedicar el sonet: «Una proposició indecent», que parla de la nostra lluita per aquest país i la llibertat, de la necessària apostasia contra el món que ens envolta, etcètera. Li ho havia d'agrair de tot cor.
Maya va venir l'altre dia a casa a recollir una còpia del poema, titulat «Catàlisi blava de Maiy» que acaba així: «Damunt tots els blaus, / el blau De Maia.». El podeu trobar complet al meu webblog: http://wuniatu.blogspot.com. O, segurament, al pròxim catàleg de Maya. Vam parlar del blau, de la poesia visual, de la poesia de Vaclav Havel, traduïda per Mònica Zgustová; i dels llibres comuns que va haver de deixar amb dolor a Sèrbia i jo els tenia aquí a casa. Ens van quedar frapats, perquè els nostres gustos sobre simbolisme, pintura taoista, surrealisme, etcètera coincidien totalment. Al final, Maya va acabar pintant amb la meua filla, un fotomuntatge amb el photoshop. Va ser una vesprada molt agradable que vam compartir amb Carlos Pitarch, l'únic borriolenc que ha fet el cim de l'Everest i amb Jesús Broch: Hem quedat per sopar dimarts i festejar, de nou, els blaus de Maia, sota els estels, a Llucena.
Tanmateix, abans d'acabar l'article, he de deixar constància d'algunes persones humanes i remarcables que van assistir a la festa del Cau de l'Art: Si em deixe alguna, penseu que sóc un desmemoriat i que no està fet aposta, sinó fruit de no haver pres nota i escriure de memòria: Antoni Miquel Martí i Gil, «el Ieti Ae»; l'enòleg Juan Carlos Pavía García de Leonardo; Enric Roncero, autor de celebrats llibres sobre Penyagolosa i amic des de fa dues dècades; l'expedició castellonenca a l'Everest: Juan Corró, Carlos Pitarch, Ramiro Beltrán, Xabier García; i Ricardo «Ritxi» Villar (va faltar Carles Pardo, que tenia guàrdia a Manresa); els amics de l'associació Beniart; el diputat de Cultura, Miguel Àngel Mulet Taló (el que no és cosí de Carles Mulet, ha!, ha!, ha!), Isabel Escudero; Vicent Zaragozà, de la Vall d'Uixó, multitud d'alcaldes de la comarca: Llucena, Vistabella, l'ex-alcalde de l'Alcora (l'amic Francisco Tomás Puchol, que continua fent-se uns tratges molt elegants, que li donen aquella aparença de croupier de vapor antic del Mississippi, com un personatge de Mark Twain); els músics Josep Galindo, Manolo Brancal i Diego Castell, amb les seues músiques etnocastellonenques; el fotògraf, ja esmentat, Joan Antoni Vicent; el meu ex cap i sempre amic, Nadal Escrig i l'alcalde de Benicàssim, l'humanista i tendre Francesc Colomer... El paper s'acaba, és una llàstima!»

Hola Bixituuuuu m'alegra veure que el teu weblog està en moviment. Ara escriuré jo al meu que ja toca i ahir vaig fer moltes coses que s'han d'explicar.
Per cert, enrecorda't que em deus un llibre i d'aqui a un mes ja viure a Barcelona així que ja pots anar buscant-lo... i no em facis esperar un any més vida, ja se que les coses bones es fan esperar, pero tant?!
Espero que parlem aviat que t'anyoro.

Among these magnificent benefits is the chance to be able to promote your business, any business,

Publica un comentari

Hagiografia del Wuniatu

  • Sóc Wuniatu
  • Sóc a Wallis & Futuna
  • Les meues dades personals no tenen cap interès o són d'interès molt baix
La meua vida i miracles
www.flickr.com
This is a Flickr badge showing public photos from wuniatu. Make your own badge here.
Powered by Blogger
and Blogger Templates